Les fantasies sexuals de Rachel Weisz amb un professor universitari aterren a Netflix

BarcelonaLa protagonista de Vladimir, la nova minisèrie de Netflix protagonitzada per Rachel Weisz, no té nom, almenys per als espectadors. Amb tot, és l'única cosa que els seguidors de la sèrie no saben del personatge, una professora universitària que comença a tenir fantasies sexuals amb un company de feina més jove al mateix temps que ha de gestionar la investigació per conducta inapropiada del seu marit, també acadèmic. La minisèrie, que arriba aquest divendres a la plataforma i que consta de vuit episodis de mitja hora, funciona gairebé com un monòleg interior de la protagonista, que comparteix amb els espectadors les seves frustracions, sovint trencant la quarta paret i adreçant-s'hi de forma directa.

Que el John (John Slattery), el marit de la protagonista, s'allita amb tothom que pot no és una sorpresa per a la seva dona perquè, tècnicament, tenen un matrimoni obert, però les ànsies seductores del marit ara poden tenir conseqüències per a les seves carreres. A més, la protagonista sent que ha perdut l'admiració que abans li professaven els seus estudiants i que la comunicació amb la seva filla va cada vegada pitjor. És en aquest context que apareix Vladimir Vladinski (Leo Woodall), un jove professor, també casat, que encén les fantasies de la protagonista, que els espectadors veuen en juxtaposició a la realitat. Vladimir és una adaptació de la novel·la homònima de Julia May Jonas, que també s'ha encarregat de fer la translació a la pantalla.

La ficció, ambientada en una universitat progressista dels Estats Units, funciona com una comèdia negra amb una protagonista sempre a punt de descarrilar i perdre el control. Amb tot, Rachel Weisz assegurava en una entrevista a Los Angeles Times que ella mai es va prendre la història com una comèdia perquè és un gènere que no li acaba d'encaixar com a intèrpret (en general, la seva carrera ha virat més cap al drama, tot i que ha fet projectes amb un punt de sàtira com ara La favorita). "No sabria com fer gràcia –afirma–. No és el meu fort. Era conscient que hi havia moltes coses ridícules, però la vida sovint és tan ridícula, oi? Les coses van molt malament a la seva vida amb el seu marit i tot. Cada cop li costa més mantenir-se serena mentre intenta fer veure que les coses no van malament".

L'obsessió sexual de la protagonista pel company de feina també té un vessant professional, perquè li permet superar el bloqueig creatiu en el qual està instal·lada des de fa quinze anys i tornar a escriure. "A ell li interessa la carrera d'ella com a escriptora. Li fa preguntes que els altres no li fan. I, evidentment, també hi ajuda que és extremadament atractiu. Però, en realitat, és la seva personalitat, la seva bondat i el fet que ell li fa cas. Ella sent que la veu", resumeix Weisz.