Fa sis mesos, HBO va estrenar El minuto heroico: Yo también dejé el Opus Dei, una sèrie documental dirigida per Mònica Terribas que descobria les atrocitats d’aquesta secta a través de víctimes que van aconseguir abandonar-la. Ara, la mateixa plataforma destapa els abusos i la corrupció del líder dels Legionaris de Crist a través d’alguns dels testimonis que van poder allunyar-se d’aquesta congregació que, en certa manera, rivalitzava amb l’Opus Dei a l’hora de captar adeptes, més especialment a Mèxic i els Estats Units. A Marcial Maciel: el lobo de Dios, el periodista nord-americà Jason Berry, pioner a denunciar els escàndols de l’Església catòlica, defineix el protagonista com “un dels més grans criminals de l’Església del segle XX i, a la vegada, un dels seus més grans recaptadors de fons”. Fa referència a la gran quantitat de menors dels quals va abusar i com va crear les estructures i les dinàmiques religioses perquè molts altres perpetuessin aquesta pràctica. Maciel va arribar a obtenir uns ingressos anuals de més de 600 milions de dòlars, el doble del pressupost que en aquell mateix moment tenia el Vaticà. Va expandir els seus tentacles per més de vint països a través de projectes educatius i va diversificar els seus beneficis en paradisos fiscals. El papa Joan Pau II va convertir la figura de Maciel en intocable dins de l’Església. La protecció del pontífex va garantir la seva etapa d’esplendor i impunitat, tot i les investigacions internes que l’assenyalaven com un corrupte, abusador i toxicòman.
El primer episodi serveix per glossar els orígens familiars humils del protagonista a Mèxic i com l’Església li facilita l'ascens social, afavorit per un poder de seducció i manipulació que va explotar al llarg de la seva vida. També s’explica el procés de fundació i expansió de la seva congregació, els Legionaris de Crist. A Espanya ho farà agombolat per la dictadura i gràcies al patrocini del marquès de Comillas. I d’aquí farà el salt a Roma i als Estats Units. Tot i ser un crescendo narratiu, Marcial Maciel: el lobo de Dios no acaba d’aprofundir com cal en l’esperpent del protagonista, que va arribar a moure’s pel món fent-se passar per agent de la CIA o professor universitari i es va convertir en pare de família en una doble vida inaudita. Els testimonis són magnífics, però escassos, disposa d’unes imatges d’arxiu molt limitades i necessita el suport de les recreacions per explicitar els episodis més sòrdids. Malgrat això, el relat d’investigadors i periodistes permet delatar les atrocitats de Maciel. Amb tot, no es fa servir mai el terme secta tot i que les estratègies de funcionament i captació encaixen en el patró de les sectes. Més que les singularitats dels Legionaris de Crist, la sèrie documental és interessant perquè també delata les dinàmiques internes de l’Església i com ha utilitzat la paraula de Déu per fer el mal.
