La punyent (i premiada) sèrie sobre la redempció d'un misogin
Filmin estrena 'Un home millor', guanyadora del guardó a millor sèrie tant a Canneseries com a Serielizados Fest
BarcelonaEl Tom és un trol d'internet que passa les nits escampant odi a la xarxa i atacant feministes. Quan l'assetjament contra una còmica feminista acaba fent que es reveli la seva identitat, el Tom només trobarà una sortida: desaparèixer del món vestint-se de dona. Aquest és el provocador inici de la sèrie noruega Un home millor, que s'estrena aquest dimarts a Filmin (amb subtítols en català) i que arriba amb l'aval de diversos guardons. Va guanyar el premi a la millor sèrie i la millor actuació a Canneseries i també es va endur el màxim reconeixement al Serielizados Fest.
El creador de la sèrie, Thomas Seeberg Torjussen, va començar a gestar la ficció fa gairebé una dècada, quan es va adonar del nivell de misogínia que hi havia a la xarxa. "En algun moment del 2015 o el 2016, el punk va canviar de l'esquerra a la dreta i, de sobte, el que era realment provocatiu a l'Escandinàvia actual era dir que el feminisme és un error i que les dones haurien de ser a la cuina. És una manera de rebel·lar-se contra el sistema. Crec que no hauríem de llegir-ho com idees en les quals realment creuen totes les persones que publiquen a les xarxes. Ara estem molt preocupats pels joves, però crec que simplement diuen el que els sembla que és el pitjor que poden dir en aquest moment", diu a l'ARA el guionista i codirector d'Un home millor.
Torjussen explica que tot i que la sèrie tracta temes molt seriosos, hi va voler posar un punt d'ironia, motiu pel qual va fer que el protagonisme misogin hagués de recórrer a una identitat femenina per poder escapar-se dels seus crítics i de la premsa. "A la sèrie hi ha dos grans elements irònics. Per una banda, que un home que odia les dones acabi sent una dona no gaire agraciada. Per l'altra, que un home que ha amenaçat de violar una dona acabi sent víctima de violació. Quan vaig pensar en aquestes dues trames semblaven una mica estúpides, però em semblava interessant escriure-ho i veure si podia funcionar de forma seriosa", detalla.
A l'inici de la sèrie, el protagonista té una vida grisa i trista; durant el dia treballa a la botiga de roba de la seva mare i la seva única satisfacció és deixar anar els seus instints a internet, que és una autèntica droga per a ell. "En el seu cas, necessita allunyar-se d'això, però crec que tots ho patim en certa manera, nosaltres i els nostres fills. Els nostres cervells estan revolucionats, mai havien estat tan ocupats com fins ara", diu Torjussen. Irònicament, l'actor que interpreta el Tom, Anders Baasmo, no té xarxes socials.
Empatia i esperança
Malgrat la foscor de la temàtica de la sèrie, la ficció advoca per l'empatia i acaba desembocant en un final amb certa esperança. Un home millor, de fet, fa que l'espectador es pregunti constantment si ell seria capaç de fer l'exercici d'empatia i comprensió que fa la humorista amenaçada pel Tom. "Crec que hem d'intentar ser empàtics. Quina alternativa hi ha? No se m'acut una altra manera que no sigui l'empatia per arribar a tots aquests homes que senten que són irrellevants per a les dones i per a l'economia. Tenim una epidèmia de soledat, i el tecnocapitalisme vol mantenir totes aquestes persones en aquest estat, enfadades i agitades. Van alimentant els petits monstres. També els hem de fer adonar que el món online no és el món analògic, perquè crec que ara mateix estem confonent-los", argumenta.
Sobre el to esperançador de la sèrie, Torjussen admet que va ser motiu de discussions amb amics i col·laboradors, que el trobaven massa lluminós. El debat, segurament, també es donarà a casa dels espectadors. "Estem en uns temps tan foscos que vaig pensar «A la merda, aquesta serà la meva manera de ser més madur i demostrar cert coratge». És molt fàcil dir que tot és un desastre i caure en una actitud misantropa", diu el creador, que creu que les distopies són més adequades per als "joves estudiants d'art".
De fet, Torjussen assegura que està sorprès per les reaccions dels espectadors a "una història plena de vòmit, suïcidi, violacions i orgies". En aquest sentit, el nom d'una espectadora sobresurt durant l'entrevista amb l'ARA. L'actriu i directora noruega Liv Ullmann, col·laboradora imprescindible d'Ingmar Bergman, va trucar a Torjussen per felicitar-lo per la sèrie. "Mai m'havia trucat i quan ho va fer em va dir: «Gràcies per una història tan càlida i tan bonica». Vaig pensar: «De debò?» Crec que si al final mostres esperança pots fer absolutament el que vulguis, i això em meravella. Ara estic més orgullós del final que mai, perquè resulta que la gent vol tenir esperança".
