La nova obsessió seriòfila: el 'true crime' nòrdic sobre el cas que va revolucionar la investigació d'assassinats

BarcelonaDesprés d'unes setmanes en què semblava que a Netflix només existia una sèrie de parla no anglesa, El joc del calamar, un true crime suec ha aconseguit plantar cara a la producció sud-coreana. El rastre, una minisèrie de quatre episodis de relativa curta durada (entre 35 i 40 minuts cadascun), ha fet forat en els rànquings de la plataforma amb una història que recorda un cas que va marcar un abans i un després en les investigacions policials d'assassinats.

Una setmana després de la seva estrena, El rastre ja apareix com la segona sèrie de parla no anglesa més vista de Netflix, per darrere de la segona temporada d'El joc del calamar i per davant de la primera, que ha agafat embranzida arran de la nova entrega. La sèrie sueca es basa en un cas real, tot i que el nom de les víctimes ha estat modificat. En la ficció, el 19 d'octubre del 2004, a plena llum del dia, un nen de vuit anys, l'Adnan, i una dona de 56 anys, la Gunila, són assassinats a ganivetades a la petita localitat de Linköping. L'única connexió entre tots dos és que viuen al mateix barri i que tots dos feien cada dia el mateix camí, ell per anar a l'escola i ella per anar a la feina. L'única testimoni de les morts violentes és una altra veïna incapaç de recordar detalls de l'assassí a causa del trauma. Tot i els esforços d'un inspector de policia, el cas queda sense resoldre durant més d'una dècada. Un genealogista serà l'encarregat de treure l'entrellat del misteri de la identitat de l'assassí.

Un cas que va fer història

La sèrie es mou en el terreny de la ficció, però el cas en el qual es basa és ben conegut a Suècia, ja que va fer història. Com en la ficció, Mohammed Ammouri va ser assassinat quan anava de camí a l'escola per un assaltant que anava emmascarat. Anna-Lena Svensson, una veïna que va veure l'atac i va intervenir per intentar ajudar el nen, també va acabar perdent la vida. Malgrat les proves amb restes d'ADN, la policia no va ser capaç de resoldre el cas fins 16 anys després dels fets, el 2020, quan el genealogista Peter Sjölund es va incorporar a la investigació. A través de l'anàlisi de les proves d'ADN, Sjölund va rastrejar l'ascendència de l'assassí fins a més de 200 anys enrere i va reconstruir un complex arbre genealògic que finalment el va portar fins al sospitós, Daniel Nyqvist, que quan va ser detingut tenia 37 anys.

El cas suec va ser el primer a tot Europa en què es va utilitzar la genealogia forense per a la resolució d'un assassinat. Sjölund va recollir la seva experiència en un llibre que va escriure amb la periodista Anna Bodin i que ha servit com a inspiració de la sèrie. "Quan vaig llegir el llibre em va sorprendre el fet que hi hagués uns destins humans tan forts darrere d'aquesta important investigació d'assassinat: agents de policia que es neguen a rendir-se, familiars que volen respostes i, finalment, però no menys important, el genealogista que finalment va arribar a resoldre el cas", assenyala el guionista de la sèrie, Oskar Söderlund. "Enmig d'aquesta tragèdia, hi ha gent que es nega a rendir-se, que lluita per seguir endavant, tot i que les seves vides quedaran marcades pel que va passar", afegeix.

La directora dels quatre episodis de la minisèrie és Lisa Siwe, que ja va dirigir alguns capítols d'un altre superèxit suec com va ser El puente (Bron/Broen). Per a ella una de les claus d'El rastre és que se centra en les víctimes i la investigació més que no pas en l'assassí. "És una història sobre la compassió i la cura dels uns als altres que són necessàries per seguir endavant quan passen coses terribles", assenyala.