El poder de les sèries basades en fets reals
Aquest estiu TV3 ha fet un bon regal a la seva audiència: la minisèrie Els enverinaments de Salisbury. És una producció de la BBC basada en fets reals. I en aquest sentit, la televisió pública britànica no acostuma a fallar. Dilluns va emetre els dos primers episodis i la setmana que ve oferirà els dos últims. La sèrie, que ja es va estrenar el 2020 a Movistar+, és una oportunitat magnífica per descobrir les interioritats d’uns fets que van sacsejar el Regne Unit per la seva gravetat.
El març del 2018, a la localitat de Salisbury, a Anglaterra, es va trobar un agent doble de l’MI6 i la seva filla, Serguei i Iúlia Skripal, inconscients en un parc. Havien estat enverinats amb un agent nerviós de fabricació russa, el Novitxok, una de les substàncies sintètiques més letals. Un dels policies que es va fer càrrec del cas també va resultar intoxicat després d'escorcollar la casa de les primeres víctimes. Una quantitat ínfima d’aquest verí és capaç de matar fàcilment un miler de persones. Però per les característiques químiques resulta molt difícil detectar la seva presència. Es van identificar restes del verí en diversos punts de la ciutat i, per tant, la població va patir una situació de por, perill i incertesa.
Els enverinaments de Salisbury és la reconstrucció de l’alerta sanitària i com es va fer front al gravíssim problema de salut pública. Per l’elaboració del guió es van dur a terme múltiples entrevistes en profunditat a les persones vinculades al cas, fos com a professionals o com a víctimes. La sèrie recrea aquesta crisi des d’aquests dos punts de vista. Per una banda, mostra com l’administració pública intenta controlar la situació. I això ho fa a través de Tracy Daszkiewicz, la directora de l’àrea de salut pública (interpretada per Anne-Marie Duff). Ella intenta organitzar un pla de xoc per protegir els ciutadans. En aquest sentit, la producció és reveladora perquè deixa al descobert els entrebancs i els conflictes entre departaments que van dificultar la investigació.
A més, hi ha un seguit de trames secundàries que demostren com aquesta situació va tenir efectes en la població. La sèrie no se centra només en la investigació o la trama política sinó que inclou històries de vides anònimes que es van veure afectades per aquest cas. Més enllà de la investigació sempre hi ha un enfocament humà en què veiem com la quotidianitat dels personatges es veu trasbalsada per aquests fets.
Especialment el primer capítol té un muntatge que resulta una mica confús en alguns moments. També té algunes el·lipsis en què es donen per sobreentesos alguns detalls del cas que potser s’haurien pogut explicar millor.
Els enverinaments de Salisbury és un crescendo narratiu que fa servir imatges d’arxiu i dels informatius d’aquells dies per potenciar el realisme del relat. És intrigant i t’acosta amb rigor i sensibilitat a uns fets que, en certa manera, connecten amb l’actualitat russa i els mètodes de Putin. Una molt bona opció per al prime time estiuenc de TV3.
