El somriure de la Mona Lisa Feijóo al País Valencià

El pacte per fer entrar la ultradreta al govern valencià ha generat un interessant moment performatiu en els mitjans de la caverna. Si no hi hagués eleccions al tombant de la cantonada, narrarien l’acord del PP amb Vox sense més ànsia que evitar dir ultradreta enlloc. Però el 23-J obliga a fer torsions divertides –és un dir– perquè sembli que Génova no té res a veure amb aquesta entesa. La Razón, sempre submisa al líder estatal del partit, titula en portada: “Mazón dinamita el pla nacional del PP amb Vox”. És l’intent maldestre de bastir un tallafoc amb Feijóo, fins al punt de ni tan sols anomenar-lo. Es tracta, esclar, que el gallec pugui fer la seva campanya electoral sense que l’acusin de pactar amb el partit de l’odi i el retrocés. Tots sabem que el problema no és entendre-s’hi en si mateix, cosa que fan ben gustosament, com ja han demostrat arreu, sinó que se’n parli. El País, esclar, no deixa escapar l’ocasió de burxar i sí que escriu el nom del líder en primera pàgina: “Feijóo tanca el seu primer gran pacte amb la ultradreta”. La intenció resideix en aquest "el primer", que avança el que difícilment pot ser una sorpresa: en vindran tants com calgui, tants com es pugui.

Mentre La Razón intenta dissimular, a dures penes, l'Abc i El Mundo tiren pel dret i diuen obertament que el País Valencià assenyala el camí: “Bendodo i Espinosa tanquen la crisi de València i aclareixen els pactes a tot Espanya” i “Mazón accelera el pacte amb Vox per aclarir el camí a Feijóo”, titulen respectivament. Ja ho deien els Zoo, que s’ha quedat un bon dia per tornar-los a escoltar en sèrie: “Volen que passes l'examen que ells posen, / volen ser jutges i autoritat. / Volen que dones la pasta que guanyes, / diguem-ho clar: volen manar”.