Tafanejar-li els 'whatsapps' a Pedro Sánchez

El Mundo obre la seva portada de diumenge amb unes captures de pantalla corresponents a converses privades de Pedro Sánchez a través de WhatsApp amb José Luis Ábalos. S’han obtingut furgant en el sumari que investiga l’exdiputat socialista, actualment en el grup mixt, esquitxat per l’anomenat cas Koldo. El diari titula el tema així: "El «marcatge» de Sánchez als barons: «Són uns hipòcrites»". I ofereix fragments que tenen un interès informatiu relatiu, ja que el seu valor no és tant el que revelen com la franquesa amb què s’expressa el president espanyol assumint erròniament que la conversa no veurà mai la llum. Per exemple, diu: "Acabo de finalitzar l’entrevista vomitiva que La Razón li fa a Page [...]. Crec que convindria que tant tu com Santos li féssiu un toc i que deixés de tocar els collons".

El cas planteja el dubte sobre si les comunicacions privades d’algú haurien de poder ser publicades tan alegrement. L’instint és dir que sí, que, malgrat tot, tenen rellevància pública, perquè mostren les tensions internes del PSOE i els intents del líder del partit per ofegar les veus crítiques. Però, alhora, hi ha alguna cosa de perversa en les autopistes plenes de detritus que uneixen certes causes judicials amb determinades redaccions sempre prestes a l’empastifament pel broc gros. A l’enyorat Vostè jutja, en Carles Canut fent de Rafeques deia allò de "No es pot matar tot el que és gras". I tant si es pot: els mitjans de la dreta fa mesos que exploten el presumpte correu indiscret del fiscal general sobre la parella d’Ayuso, però ara no tenen cap recança en violar la intimitat d’una conversa que mai es va voler pública i, per tant, es feia en un to no presidencial. Per morbós que sigui tafanejar-li els whatsapps a Sánchez, no deixa de ser joc brut.