La televisió d’abans

I la televisió, ¿ha superat els anys de les Mama Chicho?

L’activisme animalista o el feminisme fan impossible el retorn de formats com ‘Grand Prix’ i ‘Tutti frutti’

Des de fa un parell d’anys, cada estiu ressorgeix el rumor del retorn del Grand Prix del verano (1995-2005), el programa en què dos equips, de pobles diferents, competien per un gran premi final. Una de les proves més conegudes era la de la vaqueta, quan els membres dels equips saltaven a una plaça de toros i havien de completar un repte abans que els enxampés l’animal. Tot i la insistència dels rumors, aquest juliol Ramón García, que va ser el presentador i productor del format, el descartava assenyalant un motiu de pes: el moviment animalista. “Les televisions tenen por dels grups animalistes, que els farien la vida impossible pel maltractament a la vaqueta, etc., cosa que no és així”, va dir García, que va assegurar que el projecte per ressuscitar el programa fa tres anys que està preparat.

La confessió de García obre el debat sobre si la televisió actual ha deixat realment enrere els anys en què en horari de màxima audiència es podia veure una vaqueta fent voltes mentre el públic cridava, o les sis italianes de les Mama Chicho ballant al voltant d’un home, com feien al programa Tutti frutti (1990-1992).

Una lenta evolució

“Quan es fa un programa sempre s’intenta que connecti amb els valors sobre els quals hi ha cert consens, però això no vol dir que els programes que triomfin hi estiguin totalment en sintonia”, explica Mercè Oliva, responsable del grau de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i especialista en estudis televisius. La professora assegura que elements com les Mama Chicho ara es veurien com a problemàtics pel que fa a la representació de la dona, tot i que la televisió encara és plena d’estereotips femenins.

Gemma San Cornelio, professora dels estudis de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), opina en la mateixa línia i destaca que en programes actuals com La ruleta de la fortuna,o fins i tot els informatius, encara exploten tics masclistes presents en la televisió espanyola de finals dels anys 90, sobretot si s’analitza el tipus de vestuari que porten les presentadores. Considera, però, que vedetscom les Cacao Maravillao, que apareixien a VIP noche, o les mencionades Mama Chicho ara “només tindrien un públic de certa edat o amb un perfil polític determinat, present en cadenes específiques de televisió”.

Oliva assegura que si es comparen els programes actuals amb els de fa vint anys, com El diario de Patricia, s’aprecia un salt “perquè allò que llavors era acceptable ja no ho és”. Tot i així, assenyala que encara hi ha moltes llacunes que es poden detectar en programes com First dates, un programa de cites que ha intentat introduir diversitat però que segueix mantenint estereotips sobre les relacions de parella i l’amor romàntic.

Redefinir els límits

Oliva alerta del perill de pensar que la televisió actual és molt més avançada que la de fa vint anys. “És cert que hem avançat, però a vegades aquest discurs del progrés ens fa pensar que sense fer gaire més ja arribarem a la igualtat. I això no arriba de manera natural”, explica.

L’intent de fer una televisió al màxim de representativa possible de la diversitat de la realitat porta a fer una revisió del que s’emet i també obre el debat a la possible autocensura. “Igual com a la universitat estem revisant materials docents i formes d’expressió en clau de gènere, també a l’hora de programar a televisió es tenen en compte determinats aspectes relacionats que es puguin modificar o corregir”, explica San Cornelio.

Per la seva banda, Oliva creu que el moviment de revisió sí que pot portar a l’autocensura, perquè encara “estem redefinint els límits de què és el que podem dir i què no, i de com hem de representar la realitat”. “El món és molt més complex del que semblava fa vint anys des de la posició dominant d’home, cisgènere [que s’identifica amb el gènere amb què ha nascut] i de classe mitjana”, recorda la professora.

Tres programes que no es podrien fer actualment

‘Las noches de tal y tal’

Emès per Telecinco l’any 1991, el presentava Jesús Gil, llavors president de l’Atlètic de Madrid i alcalde de Marbella. Un dels moments més recordats de l’espai és quan Gil apareixia en un jacuzzi rodejat de dones en biquini.

‘El diario de Patricia’

Aquest talk show d’Antena 3 es va emetre del 2001 al 2011 i per a ell hi van passar històries de tot tipus. El programa va mostrar una llarga col·lecció de relacions marcades per estereotips i, fins i tot, la violència masclista.

‘Goles son amores’

També de la factoria de Mediaset, aquest programa de futbol presentat pel cantant Manolo Escobar utilitzava unes noies vestides de futbolistes sexis per explicar la classificació de la Lliga. Es va emetre només del 1992 al 1993.