Theodor Kallifatides, primer Premi Internacional Diari ARA

BarcelonaCoincidint amb el quinzè aniversari de l’ARA, aquesta capçalera ha impulsat aquest any un nou premi, que se suma als de Carles Capdevila (educació), Tatiana Sisquella (iniciatives socials) i Ignasi Pujol (emprenedoria). Es tracta del Premi Internacional Diari ARA, que aquest any s’estrena amb Theodor Kallifatides com a primer guanyador. Aquest escriptor grecosuec rebrà el pròxim 27 de novembre, en el marc de La Nit de l’ARA, aquest guardó que vol ser un reconeixement a la contribució de persones o institucions al progrés i la convivència globals.

“Amb la seva extensa obra literària de més de quaranta títols, sovint tenyits de trets autobiogràfics, encarna els valors d’una Europa plural, oberta al diàleg entre cultures i identitats complexes”, explica Esther Vera, directora de l’ARA, en el text de motivació del premi. “Aquesta és l’Europa en què Kallifatides troba el pòsit del pensament humanístic i el bagatge ètic de l’Antiga Grècia. En aquests moments d’auge del populisme i la ultradreta, i de rebuig al diferent, l’autor testimonia l’evidència d’una enriquidora identitat diversa”. La periodista també destaca com “el seu exemple irradia tolerància, preocupació pels febles i perseguits, capacitat de treball, integració en la societat d’acollida –el suec s’ha convertit en el seu idioma literari– i alhora fidelitat als orígens”.

Traduït a més de vint idiomes, entre els quals el català i el castellà de la mà de l’editorial Galaxia Guttenberg, a Catalunya ha esdevingut un fenomen literari, cada cop amb més lectors que es deixen atrapar de gust pel batec humà de les seves històries i els personatges que, segons relata Vera, “són alhora senzills i oraculars, amarats d’una poètica imperfecció, murris i interiorment lliures”.

Theodor Kallifatides va néixer el 1938 a la vila grega de Molaoi, en ple Peloponès, va emigrar a Suècia quan tenia 25 anys, sense saber-ne res, de l’idioma escandinau. En poc temps, amb tenacitat i les paraules planeres i juganeres que li portaven els seus fills de l’escola, es va convertir en un escriptor d’èxit en suec. De fet, el gruix de la seva carrera com a autor l’ha fet en la llengua d’adopció, mentre que en els últims anys ha recuperat la memòria familiar i els records de joventut en una època convulsa. Ell mateix ha traduït al grec la seva obra.

Fill de mestre assenyalat com a comunista –quan senzillament era progressista–, el sentit del deure cívic està arrelat en la seva manera de ser i de fer. “Provo d’estar amb el meu temps i la meva societat”, explicava, entrevistat per l’ARA el 2021. “Penso que estar viu significa, principalment, treballar per als altres. El meu pare va ser mestre tota la vida. Va treballar sempre pels joves. Per a mi, doncs, és com un instint: fer les coses el millor que pots”.

Aquest fer les coses millor és una expressió de compromís personal, però també col·lectiu. La seva experiència encarna el vell somni de la UE de crear un espai on, més enllà de les fronteres visibles, caiguin també les invisibles. “Hem d’estar més a prop els uns dels altres, com a europeus –explicava l’escriptor–. Els problemes més seriosos que tenim no poden ser resolts per una sola nació, ni tan sols la més gran: el canvi climàtic, la immigració, la pobresa, la pandèmia. Sense cooperació no ens en sortirem. Espero que trobem noves maneres de cooperar més”.

El suplement ARA Diumenge del 23 de novembre, just abans de l’aniversari del rotatiu, inclourà una nova entrevista amb aquest lúcid pensador, capaç d’expressar amb mirada serena i paraules planeres la complexitat de ser viu i trobar-se en una llar –sigui casa, família, llengua o refugi– en ple segle XXI.

La Nit de l’ARA se celebra aquest any el 27 de novembre i comptarà amb una visita de Kallifatides, per cobrir el guardó, a banda de l’entrega dels altres premis i l’actuació musical de Cristina López. Després de l’acte, el diari oferirà un concert dedicat a Giuseppe Verdi, que repassarà algunes de les seves àries més famoses extretes d’òperes com Rigoletto, Aida, Il trovatore, La traviata, Nabucco, Otel·lo i Macbeth. El recital anirà a càrrec de Berna Perles (soprano), Antoni Lliteres (tenor), Àngel Òdena (baríton), el cor Madrigal (dirigit per Pere Lluís Biosca) i l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb Beatriz Fernández Aucejo com a directora.