Toni Cantó no defrauda i defrauda

Aquest parell de titulars: “Toni Cantó apareix per primer cop a 7NN i no defrauda” (Huffington Post) i “Toni Cantó debuta amb Con Toni a 7NN i defrauda” (El Mundo). En realitat, tots dos mitjans venen a dir el mateix, ço és, que el programa és més rònec que les ròtules de Queipo de Llano. La diferència entre els dos enfocaments, esclar, està en les expectatives que es tenien sobre la capacitat còmica de l’insigne exdirector de l'Oficina del Español. Aparentment, El Mundo n’esperava alguna cosa de valor. Només hi va trobar transfòbia i una entrevista psicotròpica a Lucía Etxebarría, segons la qual la insistència de Podem en la llei trans es deu als vincles que els liles mantenen amb... –repic de timbals– l’Iran! Fer passar el país islàmic com un paradís trans és molt gros. L'ONU, en un informe del 2021, es declarava alarmada pels reports que indicaven que “lesbianes, gais, bisexuals i infants transgènere han patit electroxocs i els han administrat hormones i medicines psicoactives fortes”. És cert que les operacions de reassignació de sexe estan subvencionades a l'Iran, però perquè consideren les persones transgènere com a malalts, mentre que als homosexuals la llei els tracta de criminals i s’enfronten a la pena de mort o les fuetades. No hi ha comprensió moral ni social per als trans a l'Iran: són només el mal menor.

Cantó va prometre “un espai de llibertat amb humor”, però en canvi va oferir un petit cubicle de desinformació i odi. Ara bé, de nou la ultradreta reivindica la paraula llibertat –tradicional patrimoni d’una esquerra actualment noquejada per la seva pròpia superioritat moral– i l’empudega tant com pot fent-la servir de palanca per carregar-se la idea d’una veritat factual compartida. De Catalunya estant, pot semblar que l’Univers Alternatiu Cantó ens queda lluny, però a poc a poc van canviant les regles del joc arreu.