La trampa dels telèfons prims d'Apple i Samsung

BarcelonaEl Galaxy S25 Edge de Samsung i l'iPhone Air d’Apple presumeixen de ser els telèfons de format convencional més prims del mercat actual i sobre el paper ho semblen: 5,8 mil·límetres el primer i 5,6 el segon. Ara bé, aquestes xifres tenen trampa, perquè només compten el cos principal i ignoren els bonys de les càmeres que sobresurten pel darrere. Si sumem aquests bonys, el Samsung fa 10,0 mm en total (5,8 + 4,2 mm de càmeres) i l'iPhone en fa 11,3 (5,6 + 5,7 mm), tots dos més gruixuts que molts mòbils normals. Però a qui li importa la realitat quan tens un eslògan atractiu?

Val a dir que la sensació a la mà és molt agradable; fins i tot jo, que soc més de mòbils petits, he trobat còmodes aquests dos aparells de pantalla relativament grossa. En part, perquè gràcies al menor gruix i a l’ús de titani en les carcasses, són més lleugers del que es podria esperar amb aquesta mida de pantalla: 163 i 165 grams, respectivament. Tot i això, no sé si algú es queixa perquè el seu mòbil és massa gruixut.

Un cop aclarida la relativitat de l’atribut dels dos telèfons que més destaquen els seus fabricants, podem passar a comparar les seves prestacions i rendiment. Reconeguem que fer-ho és tan estèril com suposar que un usuari d'iPhone canviarà a Android o viceversa. Això no passarà: els ecosistemes són religions tecnològiques, i els conversos són excepcionals. Però convé fer l'exercici perquè cada bàndol sàpiga a què renuncia per fidelitat al seu sistema operatiu.

El Galaxy S25 Edge porta pantalla Amoled de 6,7 polzades i una densitat de 515 píxels per polzada (ppp). La de l’iPhone Air és Oled XDR de 6,5 polzades i 460 ppp. Totes dues disposen de velocitat de refresc variable fins a 120 Hz per equilibrar la fluïdesa i el consum, i ofereixen la funció always on que permet veure l’hora amb la pantalla apagada. El Samsung es desbloqueja amb un lector dactilar ultrasònic integrat en la pantalla; també té reconeixement facial 2D, però ni punt de comparació amb l’excel·lent FaceID tridimensional dels iPhones.

En matèria de connectivitat, el Galaxy combina targeta SIM física i eSIM, mentre que l’iPhone Air renuncia a la primera i es queda només amb la segona, cosa que el fa incompatible amb algunes operadores d’aquí. A canvi, ofereix missatges d’emergència via satèl·lit, que el xip del Samsung permetria però hi estan desactivats.

Tots dos incorporen els processadors de gamma alta més recents, de tres nanòmetres: un Snapdragon 8 Elite de Qualcomm amb vuit nuclis en l’S25 Edge i un A19 Pro amb sis nuclis en l’iPhone Air. Samsung equipa 12 gigabytes (GB) de memòria RAM, mentre que Apple es conforma amb 8 GB; en els dos casos, necessaris per impulsar les funcions d’intel·ligència artificial: Galaxy AI i Apple Intelligence, per altra banda inexistents en el que té a veure amb el català. Els dos aparells es venen amb 256 o 512 GB d'emmagatzematge.

Els dos telèfons mostren un rendiment molt semblant en les proves que he fet. Si de cas, potser l’iPhone Air s’escalfa una mica menys que el Samsung en les aplicacions de videojocs més exigents.

Càmeres

El Galaxy S25 Edge és el primer Samsung de gamma alta sense teleobjectiu des de fa anys: càmera principal de 200 megapíxels (la mateixa de l'S25 Ultra) i ultra gran angular de 12 mpx. La frontal és de 10 mpx. L'iPhone Air va encara més lluny en minimalisme: una única càmera posterior de 48 mpx. Ni ultra gran angular, ni teleobjectiu, ni res. En canvi, conscient que vivim en un món de selfies on la càmera frontal acaba sent la més important, Apple s’hi ha esmerçat: 18 mpx i enquadrament automàtic.

En la pràctica, l'S25 Edge aconsegueix unes fotografies una mica millors que les de l’iPhone Air, però tot i enregistrar amb resolució 8K, els seus vídeos queden lleugerament pel darrere dels 4K del telèfon d’Apple.

Un aspecte a destacar és el sonor: l’iPhone Air es conforma amb un únic altaveu, el de l’auricular, mentre que l’S25 Edge en porta dos, i per tant ofereix so estereofònic. Quan mires vídeos, la diferència a favor del Samsung es nota, i molt. A més, els Samsung permeten fer audiometries per ajustar el so a la capacitat auditiva de l’usuari i la qualitat dels seus auriculars.

Ecosistemes tancats

L’S25 Edge porta One UI 8, la versió Samsung del sistema Android 16. És més obert, flexible i promet sis anys d’actualitzacions. Inclou la funció DeX per connectar-lo a la pantalla, el teclat i el ratolí d’un PC. L’iPhone Air fa servir el nou iOS 26, amb set anys d’actualitzacions: s’integra perfectament amb altres dispositius Apple, si bé això és relativament important quan dos de cada tres usuaris d’iPhone aquí no tenen un ordinador Mac ni cap intenció de tenir-lo. En altres països, iOS 26 ofereix la funció iPhone Mirroring, equivalent al DeX de Samsung, però a la UE no està disponible perquè Apple no vol cedir davant les exigències de Brussel·les. Naturalment, ni pensaments d’aprofitar el DeX del Samsung amb un Mac: només funciona amb Windows. Les religions tecnològiques no toleren l'apostasia.

Autonomia: una sorpresa inesperada

Amb 3.900 mAh al Galaxy i 3.149 mAh a l'iPhone, esperàvem el desastre. Sí, tenen menys autonomia que els seus germans normals, però la pèrdua és menor de l'esperable gràcies a l'eficiència dels processadors Snapdragon 8 Elite i A19 Pro. En tests reals, tots dos rendeixen com un telèfon compacte normal. En termes absoluts no són brillants, però tampoc cap desastre. Si els comparem, aguanten pràcticament igual en navegació web, l'iPhone un 28% més en vídeo (menys altaveus, menys consum) i el Samsung un 29% millor en jocs.

La rapidesa de càrrega varia: amb cable, els 25 watts del Samsung li permeten carregar-se del tot en 65 minuts, mitja hora menys que els 20 W de l’iPhone. En canvi, sense fils és aquest últim el que triga una mica menys. En els dos casos cal aplaudir la fita tecnològica d’haver inclòs la bobina de càrrega sense fils dins d’unes carcasses tan primes.

Els preus

El Galaxy S25 Edge costa 1.179 euros en promoció; l’iPhone Air, 1.219 euros (tots dos en les versions amb 256 GB). Pagues fins a 200 euros de suplement per alguns mil·límetres menys: literalment, més diners per menys bateria i càmeres. El Galaxy S25+ de 6,7 polzades costa 1.099 euros, i l'S25 de 6,2 (tots dos amb teleobjectiu) 901 euros. L'iPhone 17 bàsic (amb dues càmeres) costa a partir de 959 euros. La lògica comercial és fascinant.

El veritable cost de ser prim

Aquests telèfons han aconseguit ser prims (amb trampa) a canvi de reduir autonomia i prestacions fotogràfiques. Són els equivalents tecnològics d'una bossa de disseny on no hi cap res: molt maca, però no gaire pràctica.

L'iPhone té un disseny més refinat amb marc de titani brillant i arrodonit, permet demanar auxili via satèl·lit i, esclar, és un iPhone. El Samsung té més càmeres, sona molt millor i admet SIM física. I mentrestant, les funcions d'IA segueixen sense parlar català. Potser cal exigir que la innovació sigui més inclusiva lingüísticament. Però això no queda tan bé als anuncis.