Transformació digital, però amb papers
A casa tinc un trosset del Mur de Berlín. El vaig arrencar personalment fa 26 anys durant una escapada nocturna en cotxe des de Hannover, on era per fer la cobertura informativa del CeBIT, en aquell moment -els PC amb processador 486 eren novetat rabiosa- el saló dedicat a les TIC més important d’Europa. No hi havia tornat des d’aleshores, però aquesta setmana, convidat per Huawei, hi he estat comprovant la conversió de l’esdeveniment en un saló dedicat al mantra actual del sector: la transformació digital de les empreses i institucions.
Per embarcar a l’avió que em va portar des de Barcelona podria haver ensenyat a la pantalla del meu telèfon mòbil el codi QR inclòs en la targeta d’embarcament de format Passbook que la majoria de les companyies aèries ofereixen. Però com que vaig facturar equipatge, al taulell del Prat van insistir a imprimir-me igualment una targeta tradicional per poder enganxar-hi l’etiqueta que identificava la meva maleta i m’hauria permès reclamar-la en cas de pèrdua. El format Passbook, introduït per Apple l’any 2012 dins de l’iOS 6, i també utilitzable en mòbils Android i BlackBerry amb aplicacions com PassWallet, preveu que el contingut de les targetes d’embarcament ja descarregades al mòbil es pugui actualitzar, per exemple per reflectir un canvi d’hora o de porta. Però es veu que no hi ha manera d’afegir-hi les dades que certifiquen quin equipatge he facturat.
Curiosament, a Hannover no em van imprimir cap targeta per al vol de tornada, però em van donar igualment l’etiqueta adhesiva. Sembla la pràctica habitual als aeroports alemanys: en altres ocasions m’ha passat el mateix als de Stuttgart i Frankfurt.
Aquest no és l’únic serrell de paper que queda entre els documents de viatge. Uns dies abans havia viatjat en tren a Osca per assistir a una sessió del XVII Congrés de Periodisme Digital. Renfe també m’havia enviat al mòbil el Passbook del bitllet, comprat a la web de l’operador ferroviari amb el codi de descompte per a congressistes que ofereix l’organització. Però gairebé vaig perdre aquell AVE: a l’estació de Sants la revisora insistia que no podia embarcar si no portava imprès el document que acredita la vigència del codi de descompte. Afortunadament havia guardat al telèfon una còpia del fitxer PDF i ensenyant-la em van deixar baixar a l’andana, però les condicions de venda ho especifiquen: cal portar el document en paper.
Un portaveu de Renfe m’aclareix que aquesta norma s’aplica també en altres casos, com les tarifes bonificades de família nombrosa o d’empleat de la mateixa empresa. Però, a diferència d’aquests casos, en què intervé un document oficial, els descomptes de congressos -igual que els de festivals com els gironins Temporada Alta i Temps de Flors- es poden descarregar lliurement de les seves pàgines web.
També m’explica una cosa encara més interessant: si l’any passat el 27% dels compradors de bitllets a la web de Renfe van demanar rebre’ls en format Passbook, en els dos primers mesos d’aquest any el percentatge ja ha sigut del 44%. Però reconeix que a la pràctica l’ús del bitllet al mòbil és molt inferior: molts viatgers continuen portant-lo imprès a l’estació, probablement perquè no es refien del control electrònic d’accés o temen que el seu dispositiu es quedi sense bateria.
A més del transport de viatgers, el paper també es resisteix a morir en altres sectors, com el de l’atenció sanitària. Gràcies al sistema SIRE de recepta electrònica del departament de Salut puc entrar a qualsevol farmàcia de Catalunya amb la meva targeta sanitària i comprar sense haver d’ensenyar cap paper els medicaments que m’ha prescrit la meva metge de capçalera, dins del meu pla personal de medicació. El desembre del 2014 ja ens vam acollir al sistema el 96% dels pacients catalans per tramitar més del 95% de les receptes dispensades, una mitjana de 522.100 per cada dia laborable.
Però els soferts farmacèutics encara han de retallar amb un cúter el codi de barres dels estoigs dels medicaments i enganxar-lo amb cinta adhesiva en un full de liquidació que els servirà per demostrar les unitats que han dispensat amb subvenció pública i intentar cobrar-les quan el ministre Montoro es digni a esquitxar algunes escorrialles del FLA. Segons el departament de Salut, cal seguir fent aquesta operació manual per als casos de prescriptors catalans que estan fora del SIRE i de clients d’altres comunitats autònomes, però jo no tinc a casa cap medicament prescrit per un metge del CatSalut que conservi el codi de barres del fabricant.
He experimentat aquests tres exemples de transformació digital incompleta en poc més d’una setmana. Potser direu, i amb raó, que aquests no són més que problemes del Primer Món i que milions de persones ja voldrien tenir medicaments o la possibilitat de viatjar en tren d’alta velocitat o en avió, però també són la prova que el paper es resisteix a abandonar el nostre món digital.