Tres espòilers de la campanya electoral que ens ve a sobre

1. La premsa afí al PP es va passar tota la campanya de les eleccions gallegues intentant que fos un plebiscit sobre la gestió de Pedro Sánchez, ja que les enquestes auguraven una victòria per majoria absoluta del PP, que a més es podia atribuir a Feijóo en tant que expresident de la Xunta. Serà divertit veure com ara que els sondeigs entonen cançons dolces a Salvador Illa aquest lligam passarà a ser nul, inexistent.

2. Susto o muerte. Madrid haurà de decidir també entre el seu mal menor: Aragonès o Puigdemont. Ja comencen a notar-se certes dubitacions. En el cas d'El Mundo, prefereixen recórrer a la doctrina de la por i fer sortir el papu acoquinador per excel·lència. I, així, el titular aquest dijous era: "La por a Puigdemont aboca ERC a avançar eleccions". Emocionalitat i cangueli. I, per cert, si els comuns pretenien capitalitzar l'avançament, millor sort la pròxima vegada. En canvi, al grup Planeta optaven per vestir aquest duel de manera ben diferent, amb un Aragonès embravit i que portava la iniciativa política: "Aragonès llança un pols a Puigdemont amb l'avançament electoral", deia La Razón. És l'expressió del que vindria a ser un "Virgencita, que me quede como estoy", vaja.

3. El Procés passa una etapa de flaccidesa, això és innegable. També de crisi de lideratges i de narratives esgotades. Però els partits sobiranistes tenen un actiu gens menor: la qüestió catalana segueix sent el tema, allò que fa ballar de manera més consistent el taulell polític espanyol i omple més portades a la premsa de Villa y Corte. Els partits d'obediència catalana no han fet especials mèrits entre la seva parròquia, més aviat el contrari, però la caverna i les televisions quintanesques i pablomotils poden acabar jugant a favor seu, fent-los involuntàriament part de la campanya.