La tria encertada de Laura Rosel
Dijous a la nit, a l’hora habitual del Polònia, TV3 va oferir l’entrevista al president de la Generalitat. La cita televisada per fer-la devia ser precipitada perquè, una vegada més, no hi va haver promoció prèvia més enllà dels avisos dins els Telenotícies del dia.
Laura Rosel va ser la periodista escollida per dur-la a terme, i va ser un encert. L’entradeta de presentació va ser àgil i sense ínfules comunicatives. Un donapàs clar que per la franquesa explicativa ja convidava a continuar veient l'entrevista.
Com és habitual en les entrevistes institucionals, la realització va mostrar amb majestuositat un racó del Palau de la Generalitat. El Pati dels Tarongers va esdevenir un plató televisiu privilegiat, ben il·luminat i càlid. Les butaques permetien a tots dos interlocutors una postura d’intensitat dialèctica.
L’entrevista de Laura Rosel va ser ordenada, coherent i tocant tots els aspectes necessaris de la gestió de govern i les tensions de les últimes setmanes. Sempre va fer preguntes curtes i directes, que són les millors perquè donen poc marge de reacció. Eren preguntes molt concretes. “¿De qui és responsabilitat que s’hagi arribat a aquesta situació?”, “¿Creu que Puigdemont ha fet tot el possible per mantenir aquesta coalició?”, “Quan el diputat Albert Batet fa aquesta proposta, ¿vostè com ho viu personalment?”, “¿En què ajuda la governabilitat del país que la seva número 2, Laura Vilagrà, compari Junts amb Vox com va fer l’altre dia?”, “¿Vostè se sent orgullós de la imatge que s’ha donat a la ciutadania?”, “¿És una condició per entrar al Govern, ser independentista?”, “¿La presidència del Parlament seguirà sent de Junts per Catalunya?”. Aquesta definició tan acotada de cada pregunta obligava Pere Aragonès a ajustar-se molt a la resposta que se li demanava. I, tot sigui dit, el president s’hi va cenyir i va respondre sense escapolir-se pels viaranys de la retòrica. Rosel induïa a contestacions molt específiques, buscant més l’explicació que el titular, però obligant Aragonès a ser tan concret amb les respostes com ella ho era amb les preguntes. La periodista sap escoltar i, per tant, va repreguntar sempre que va caldre. Va ser un diàleg fluid i amb molt de ritme. Cinquanta minuts de conversa que haurien pogut ser uns quants més. “Ens hem quedat sense temps”, va advertir Rosel al final.
Després de l’entrevista al president de la Generalitat va començar el Polònia. I el programa de sàtira política ho va saber aprofitar amb l’enginy que el caracteritza. Anunciaven “entrevista al cap de l’oposició” i en comptes de presentar-s’hi Salvador Illa hi va aparèixer el clon de Laura Borràs. Una murrieria còmica: “¿N’està segur que no em vol preguntar si en Pere Aragonès és un botifler?”, li va demanar la falsa Borràs a l’entrevistador. I davant la negativa, va tirar pel dret: “És igual. Ho diré igualment: en Pere Aragonès és un botifler”. Un acte de mordacitat televisiva per recordar-nos que cap entrevista institucional és una garantia per retornar a la calma política.
