Trump redobla l’amenaça contra la BBC i parla d’una demanda de fins a 5.000 milions de dòlars

LondresDonald Trump continua amenaçant la BBC per presumpta difamació. Però ara ha apujat encara més l'aposta. A bord de l'Air Force One en el seu desplaçament a Florida, aquest divendres al vespre ha confirmat que "els demandarem [a la BBC] per entre 1.000 i 5.000 milions de dòlars, probablement la setmana que ve".

L'anunci ha tingut lloc menys de vint-i-quatre hores després que la corporació fes un comunicat de disculpa per l'edició d'un vídeo del seu discurs del 6 de gener del 2021, el dia de l'assalt al Capitoli. El muntatge es va emetre poc abans de les eleccions del 2024 en un episodi del programa Panorama en què s'unien frases dites amb més de cinquanta minuts de diferència, i que podia fer l'efecte que Trump havia cridat a la violència.

El president ha menystingut les excuses de la BBC. "M'han escrit una carta molt bonica dient que es disculpen. Però quan dius que [el que has fet] és sense voler, suposo que, si és sense voler, no et disculpes”. És una afirmació "estúpida" dir que s'ha "enganyat" els espectadors "sense voler", ha reblat. Va ser el president de la corporació, Samir Shah, que va enviar a Trump la carta personal a què s'ha referit el republicà.

La BBC va acceptar que "l’edició va crear involuntàriament la sensació que mostràvem un fragment continu". Trump havia indicat a principis d'aquesta setmana que si la cadena no rectificava, es retractava i el compensava econòmicament pels suposats danys reputacionals, demandaria l'ens públic del Regne Unit per mil milions de dòlars. La BBC va refusar pagar.

La nova amenaça s'inscriu en l'habitual tàctica de pressió i xantatge del magnat contra els mitjans de comunicació, que per evitar anar a judici acaben arribant a acords econòmics per saldar qualsevol litigació. Va ser el cas, entre altres, de la CBS arran d'una entrevista amb la candidata demòcrata Kamala Harris, que li va pagar 16,5 milions de dòlars. La demanda inicial de Trump va ser de 10.000 milions, per considerar que el muntatge donava coherència a les afirmacions de la demòcrata.

A bord de l'avió presidencial, Trump també ha dit que encara no ha parlat de la qüestió amb el primer ministre britànic, Keir Starmer, que ho farà aquest cap de setmana, però que està "molt avergonyit". I aprofundint encara més en les seves afirmacions, ha afegit: "Crec que ho he de fer [demandar la BBC]. Fins i tot han admès que van fer trampa... Van canviar les paraules que sortien de la meva boca. La gent del Regne Unit està molt enfadada pel que ha passat, com us podeu imaginar, perquè demostra que la BBC difon notícies falses".

Malgrat les paraules d'un magnat acostumat a fer servir els tribunals per posar contra les cordes els seus enemics, malgrat els errors que puguin cometre els professionals del periodisme i les inevitables pressions polítiques a què, d'una manera o una altra, la corporació està sotmesa tot i la seva aparent independència, la BBC continua sent una de les fonts d'informació de referència per als britànics i també en l'àmbit global.

Les raons de la corporació

El cas del programa Panorama es va conèixer la setmana passada arran d'una filtració al Daily Telegraph, un diari ultraconservador que té l'ens públic com a objectiu des de fa anys –com gran part de la dreta mediàtica i política–, i que va provocar la dimissió, diumenge al vespre, del director general, Tim Davie, i de la directora d'informatius, Deborah Turness.

Dies després, el mateix Telegraph va revelar que un altre informatiu de la cadena BBC2, Newsnight,  que s'emet diàriament de dilluns a divendres a partir de les 22.30 h, havia difós el 2022 un muntatge gairebé idèntic del mateix discurs.

Sobre les possibilitats d'èxit de la potencial demanda per difamació de Trump, la majoria d'especialistes consultats aquests dies pels mitjans britànics consideren que en té molt poques. Trump té la seva residència legal a Florida, i el termini legal allí per presentar aquesta mena de litigis és de dos anys. En teoria, doncs, l'acció legal és possible. Però els seus advocats hauran de demostrar que la BBC va distribuir la versió editada a una audiència de Florida, que hi ha hagut danys reputacionals i que hi va haver dol real, en altres paraules, un coneixement explícit de la falsedat o una temerària desconsideració per la veritat.

En la carta de la BBC als advocats de Trump per refusar les compensacions econòmiques, la corporació va exposar cinc arguments per justificar que no hi havia cap raó per satisfer compensacions econòmiques. En primer lloc, la cadena no tenia els drets per distribuir l’episodi de Panorama als seus canals dels Estats Units i, de fet, no ho va fer. Més encara, quan el documental estava disponible a la plataforma BBC iPlayer, només es podia veure al Regne Unit.

En segon lloc, va sostenir que el documental no va perjudicar Trump, ja que va ser reelegit. En tercer lloc, assegura que el clip no es va editar amb la intenció d’enganyar, sinó simplement per abreujar un discurs molt llarg. En quart lloc, va argumentar que el fragment no estava pensat per ser considerat de manera aïllada, ja que eren només dotze segons dins d’un programa d’una hora que també incloïa nombroses veus favorables a Trump. Finalment, va recordar que les opinions sobre qüestions d’interès públic i el discurs polític estan fortament protegits per les lleis de difamació dels Estats Units.