Trump amenaça la BBC amb una demanda de mil milions per un documental "fals, difamatori i enganyós"

LondresLa BBC ha entonat el mea culpa dotze hores després de la renúncia del director general i de la cap d'informatius, Tim Davie i Deborah Turness. Tots dos van dimitir després de les denúncies per parcialitat i tractament esbiaixat en relació amb un documental sobre Donald Trump i altres qüestions, com la guerra de Gaza o la informació sobre gènere i les persones trans.

El president de la corporació, Samir Shah, ha difós aquest dilluns una carta adreçada al Parlament en què afirma: "La BBC vol demanar disculpes per aquest error de judici", en relació amb un episodi del programa Panorama sobre Trump emès la nit abans de les eleccions de l'any passat, i en què unes paraules seves pronunciades durant un discurs amb cinquanta minuts de diferència el dia de l'assalt al Capitoli (6 de gener del 2021) van ser editades com si fossin consecutives i feien la impressió que l'aleshores president sortint "feia una crida a la violència", segons l'escrit de Shah. La cadena ha confirmat a primera hora d'aquesta tarda que ha rebut una carta del republicà amenaçant-la amb accions legals per la manipulació.

A través del seu advocat, el magnat demana que la BBC "emeti immediatament una retractació completa i justa del documental i de qualsevol altra declaració falsa, difamatòria, menyspreable, enganyosa i incendiària" sobre la seva persona "d'una manera tan visible com es van emetre originalment". També demana una disculpa –que el president Samir Shah ja ha fet, però no directament a Trump– i "que se li pagui una compensació adequada pels danys causats". En cas que això no es produeixi a tot estirar el 14 de novembre, l'amenaça de Trump és demandar la corporació per mil milions de dòlars. Aquesta és una tàctica que el republicà ha emprat en repetides ocasions durant el seu segon mandat. De fet, s'ha querellat contra alguns dels mitjans de comunicació més importants dels Estats Units.

En el seu escrit al Parlament, Shah ha afegit que, des de la publicació al diari ultraconservador The Daily Telegraph d'un memoràndum intern en què s'alertava d'aquesta i altres qüestions, la polèmica ha generat més de 500 queixes que "s'estan tramitant pels canals habituals".

Més enllà dels possibles errors puntuals, la crisi ha tornat a posar de manifest la pressió constant que la dreta mediàtica i política britànica exerceix sobre la BBC. No debades, el líder del Partit Reformista, Nigel Farage, ha aprofitat la dimissió dels dos esmentats alts càrrecs per acusar la cadena, un cop més, de “biaix institucional” i d'estar en mans d'"una elit que viu al nord de Londres" i que no reflecteix "la visió més àmplia del país".

Les acusacions de "biaix institucional" han sigut desmentides aquest dilluns per la dimissionària Deborah Turness a la seva arribada a la Broadcasting House, al centre de Londres. Turner ha assegurat que entomava la responsabilitat última dels possibles errors, però ha defensat la institució: "He dimitit perquè la responsabilitat recau en mi, però vull deixar clar que la BBC no és institucionalment esbiaixada. És el mitjà més fiable del món." Preguntada sobre les acusacions de corrupció formulades per Donald Trump, ha respost: "Els nostres periodistes treballen de valent i lluiten per la imparcialitat."

Divendres, arran de les diferents informacions de The Daily Telegraph, la cap de premsa de la Casa Blanca va acusar la BBC de "deshonestedat intencionada" i de funcionar com una "màquina de propaganda d'esquerres". Hores després de les dimissions, Trump escrivia a la seva xarxa social Truth: "Els caps de la BBC han dimitit o són acomiadats perquè van ser descoberts manipulant el meu excel·lent discurs del 6 de gener", en referència a les paraules que van precedir els fets del Capitoli per part dels partidaris del republicà, que havia perdut les eleccions davant Joe Biden.

L'episodi de Panorama objecte principal de la polèmica editava paraules del president amb 50 minuts de diferència, fins al punt que semblava que deia, com ha admès Samir Shah: "Anirem caminant al Capitoli... i hi seré amb vosaltres. I lluitarem. Lluitem amb dents i ungles", fórmula que es podia entendre com si el mateix president sortint atiés explícitament la revolta. I si bé no va ser literalment així, no és menys cert que Trump, de forma molt ambigua, també va dir al llarg de més d'una hora de parlament, i entre moltes altres afirmacions: "Perquè mai no recuperareu el nostre país amb debilitat. Heu de mostrar força i heu de ser forts. Hem vingut a exigir que el Congrés faci el que és correcte i només compti els electors que han estat legalment designats, legalment designats. Sé que tothom aquí aviat marxarà cap al Capitoli per fer sentir les vostres veus de manera pacífica i patriòtica".

Una crisi mal gestionada?

Diversos analistes coincideixen que la gestió interna del cas ha agreujat la crisi. Segons fonts de la cadena, la direcció va rebre fa sis mesos l'informe del consultor Michael Prescott alertant dels problemes d’edició, però no va reaccionar. En declaracions a la mateixa cadena, l’exproductor executiu de la BBC David Elstein, que també havia treballat a Panorama, ha qualificat l’error d’“imperdonable”. Però l'ha atribuït al fet que el programa havia estat elaborat per a una productora externa "sense experiència en informació d'actualitat". "En periodisme d’investigació no pots fer això. El més trist és que el comissionat de la BBC no ho detectés i que l’empresa productora no avisés del que havia fet". Elstein considera que “els afers d’actualitat han d’estar sota control intern, perquè externalitzar parts del procés augmenta el risc d’errors".

Dins la corporació, les opinions estan molt dividides. Segons l’exeditor de The Sun i actual presentador d'un pòdcast de la BBC, David Yelland, les dimissions responen a "un cop de mà intern orquestrat pel consell de la BBC": "Hi havia gent molt pròxima al consell que feia temps que desautoritzava Tim Davie i el seu equip".

Altres veus, però, discrepen. L’exdirector de The Daily Telegraph, Charles Moore, ha assegurat que "el biaix de la BBC sempre va en la mateixa direcció, la d’una visió metropolitana i progressista sobre qüestions com el Brexit, el canvi climàtic, Israel o la identitat de gènere". L'afirmació és difícilment acceptable per a qualsevol espectador o oient habitual dels programes d'informació, com ara aquest mateix corresponsal. Tot i això, ha afegit que la solució "no és convertir-la en un mitjà de dretes, sinó prendre's seriosament la imparcialitat i nomenar persones capaces de gestionar una burocràcia gegantina i autocomplaent".

La crisi ha esclatat quan la BBC entra en dos anys decisius, ja que entre 2026 i 2027 haurà de negociar la seva Carta Reial, amb què s'haurà de regular el seu finançament, majoritàriament basat en el pagament de la llicència d'uns 28 milions de llars del Regne Unit. El nou terratrèmol és munició molt valuosa per a aquells que volen acabar amb la BBC i un model informatiu que, malgrat tot, amb encerts i errors, continua plantant cara a tota mena de fake news.