La gala dels Emmy 2025 podrà ser recordada per tres motius: pels resultats de l’Ozempic en bona part de les estrelles convidades, pels aplaudiments a Stephen Colbert i per una idea que pot ser una revelació arreu del món. El presentador Nate Bargatze va proposar una tàctica per evitar els agraïments eterns i insuportables dels guanyadors. L’humorista va anunciar una donació de cent mil dòlars a Boys & Girls Clubs of America. Es tracta d’una organització sense ànim de lucre nord-americana que ofereix programes extraescolars i espais segurs a menors d’edat després de les hores lectives. El públic va aplaudir amb fervor i, aleshores, Bargatze va anunciar la segona part: la durada límit dels agraïments havia de ser de 45 segons. I per cada segon que sobrepassés aquest temps, restaria mil dòlars a la xifra. I, en canvi, n’afegiria mil més per cada segon que estalviessin del temps acordat. “Feu un discurs curt i la resta dels agraïments els poseu a les xarxes socials”, va aconsellar. Per tant, l’excés de protagonisme es convertia en un acte d’egoisme que perjudicava els més necessitats i els discursos més curts eren una mostra de consciència social.
Quan algun dels triomfadors de la nit s’allargava, un marcador en pantalla mostrava el descens vertiginós de la xifra. Els cent mil dòlars de sortida s’anaven reduint, cosa que provocava un efecte tràgic: la pèrdua de diners a tota velocitat feia que els agraïments encara semblessin més innecessaris. Després del discurs d’Owen Cooper, el jove actor protagonista d’Adolescence, el comptador econòmic havia caigut fins als 24.000 dòlars. Però un indulgent Bargatze, veient que la interpretació del noi de quinze anys bé s’ho valia, va reparar la pèrdua posant els diners (suposadament) de la seva butxaca. I hi va afegir els 36.000 dòlars que acabaven de volar. Dues hores i mitja després de començar la gala, d’aquells cent mil dòlars inicials només en quedaven 52.000. Bargatze fins i tot anava exhibint un nen i una nena que formaven part del programa solidari per intentar estovar el cor dels presents. I ni així. Era un running gag divertit i punyent, perquè tenia un component d’autocrítica amb la gala i la valentia d’introduir un tema sensible amb un to irreverent i frívol. La privilegiada flor i nata de la televisió nord-americana fent baixar la caixa de la beneficència social destinada a les criatures. Al final de la gala, com era d’esperar, el marcador va quedar en números vermells. Una xifra tràgica que, d’una manera còmica i mordaç, feia un retrat cruel sobre la poca sensibilitat del show business. Bargatze, per arreglar la catàstrofe solidària, va afegir 350.000 dòlars al marcador final com un gest de fair play per agrair a l’organització que hagués format part del joc. Queda clar que la idea va ser més simbòlica que eficaç, però esperem que la conya serveixi per conscienciar les futures gales d’arreu del món i els potencials guanyadors de premis de la necessitat de tenir compassió del públic a l’hora dels agraïments.
