El sorteig de la Champions, que dijous a la tarda emetien algunes cadenes i plataformes esportives, acostuma a tenir preliminars singulars de la mà d’Aleksander Ceferin, el president de la UEFA. Més que determinar el calendari i aparellaments de la competició, per a ell és una oportunitat per exhibir el seu protagonisme i poder. L’any passat, per presentar el nou format de la competició, va estrenar un curtmetratge on estrelles del futbol com Zlatan Ibrahimovic o Gianluigi Buffon feien de comparsa de Ceferin, amb un teatret molt ben dirigit. Aleshores el president de la UEFA ja va donar el vistiplau a un guió que l’erigia en un líder únic i carismàtic, un ideòleg del futbol omnipotent i autoritari. Enguany el va recuperar per tornar-lo a emetre. I convertint-ho ja en una tradició, va presentar una segona part del que ja sembla una sèrie. El film és digne d’anàlisi per tot el que delata. Se suposa que és un nou episodi de tensió entre Ceferin i Zlatan. En una entrevista a la televisió, el suec representa que es vanta d’haver ideat ell el sistema de competició que es va estrenar la temporada passada i assegura que té preparats nous canvis. Ceferin entra a la seu de la UEFA, àgil, determinat i poderós. La càmera el segueix pujant les escales fins al seu despatx, com si fos un heroi a punt d’actuar. A l’edifici només hi apareix una dona en tot el vídeo, la seva secretària, a qui dona una ordre sense desitjar-li ni el bon dia: “Tothom al meu despatx i posa’m l’Zlatan al telèfon!”. El suec s’està fent un massatge en una mansió del llac Como i presumeix de musculatura. Surt despullat amb una tovalloleta lligada a la cintura mentre es discuteix per telèfon amb Ceferin. Mentrestant, al despatx, els directius de la UEFA, tots amb camisa i corbata, es discuteixen. Luís Figo és un d’ells i està a punt de barallar-se a cops de puny amb un que li porta la contrària. És un conclave de mascles. En la discussió telefònica entre Ceferin i Zlatan, s’arriben a insultar. Es diuen idiota l’un a l’altre i es menystenen amb sarcasme. S’escenifica una batalla d’egos en què l’exfutbolista pretén atribuir-se els mèrits i Ceferin es reivindica com el vertader responsable. Finalment, el suec cedeix a canvi d’una condició secreta que el president de la UEFA accepta. I el curtmetratge s’acaba amb aquest misteri. La gala dels sorteigs resolia l’enigma en directe. Els dos protagonistes apareixien a l’escenari. “Quina és la condició que ha acceptat, Sr. Ceferin?” li demana la presentadora. “El premi del president de la UEFA és per a Zlatan Ibrahimović” admet. Perquè en la megalomania del personatge, l’home ha creat un premi amb el seu propi nom per lliurar-lo a qui li dona la gana.
Una festeta per arrencar la temporada de futbol que regalima testosterona, amb comedieta de mascles alfa que fan gala de la seva prepotència i marquen territori. Després, es premien entre ells per subratllar el seu poder dins el gremi del futbol. És tan patètic, delata els instints d’una manera tan primària i òbvia, que fa riure i tot.
