El mestre Schaaff

Barcelona“Papa, ja el tenim!”, quin instant tan preciós: Abigail Schaaff dedicant-li fa pocs dies al seu pare el premi Ondas de Saber y ganar. Sergi Schaaff ho ha sigut tot en la televisió d’aquest país. Ha dirigit i realitzat centenars de programes i sèries, s’ha inventat formats –com podem oblidar El tiempo es oro, per exemple?–, ha descobert talents i ha donat infinitat de primeres oportunitats. És unànime l’opinió de gratitud i d’agraïment dins la professió.

El vaig entrevistar una vegada, fa molts anys, crec que amb motiu d’un aniversari de Saber y ganar. A més de l’ofici i la memòria, tenia també el do de l’afabilitat i les ganes d’explicar-se. No sé si hi ha algú que l’hagi conegut tan bé com la Guillermina Motta. Van fer plegats Les Guillermines del Rei Salomó, Cançons que estimo en els llocs que estimo i Benvinguts. “Tenia un sentit de l’humor fabulós!” M’explica un grapat d’anècdotes divertidíssimes viscudes amb l’equip irrepetible d’aquelles Guillermines que caldria recuperar per als nous públics. Schaaff comandant, guions de Joan Potau, música de Joan Vives, lletres de Narcís Comadira i un repartiment de luxe: Carles Velat, Joan Miralles, Rosa Novell, Juanjo Puigcorbé, Biel Moll, Joaquim Cardona... “El Sergi era boníssim, treia el millor de tots nosaltres, coneixia i estimava l’ofici com ningú”.

Schaaff va ser precursor, sí, en la ficció, el concurs i l’entreteniment i també mestre de realitzadors. Junt amb Mercè Vilaret i Lluís Maria Güell –de qui va ser mestre– formen un gloriós triumvirat. Sense ells, el circuit català de Televisió Espanyola no hauria crescut, no tindria el fons històric excepcional que té. “Ohhhh! Però si això sembla un tiberi de l’Edat Mitjana!”, va dir Schaaff al veure el sopar que la Guillermina havia disposat per celebrar el final de les gravacions de la seva sèrie. “I si juguem al joc de la veritat?”, va proposar, enjogassat. Ho sabia tot de la televisió, era càlid i divertit, impossible calcular el valor del seu llegat.