Dimecres al vespre, Una cita bestial va passar de la plataforma digital a la televisió com a preliminar de la programació d’estiu. El programa, presentat per Candela Figueras, promou l’adopció de gossos. Va ser el tretzè programa més vist a Catalunya aquell dia, amb una audiència de 179.000 espectadors i un 10,7% de quota. No és per tirar coets, però és un resultat molt més digne i eficaç que formats que han costat molts més diners a la cadena.
Una cita bestial és la feel good tv que funciona a nivell familiar. Són emissions en què, més enllà d’un lleuger suspens per saber com acabaran les històries, es busca reconfortar emocionalment l’espectador, i saps que tot anirà bé. L’únic que exigeix a l’espectador és una certa empatia pels gossos que no tothom té.
El format està plantejat com un dating show en versió animal, on possibles famílies adoptants coneixen quatre gossos i finalment n’han de triar un amb el qual conviure. És un entreteniment factual on les històries estan sempre organitzades seguint la mateixa estructura narrativa: presentació d’uns protagonistes que expliquen per quin motiu volen el gos, descobriment dels candidats animals i certa interrelació per comprovar la sintonia. Finalment, hi ha la tria del gos afortunat després d’una deliberació. En cada programa s’entrecreuen les experiències de dues famílies, la presentadora fa de mediadora entre la protectora i els adoptants i finalment hi intervé un expert que fa divulgació sobre etologia per explicar els reptes i les cures d’aquella nova relació.
Una cita bestial busca una identificació emocional de l’espectador i estovar-li el cor amb les particularitats dels gossos que anhelen desesperadament una llar. També promocionen la tasca de les protectores d’animals. Amb els crèdits finals, ens anuncien els gossos que han quedat pendents d’adopció per si algun espectador s’ha enamorat d’alguna de les bèsties presentades. El programa ven el somni de la transformació. Per una banda, demostra com els nous amos de l’animal experimenten una millora vital gràcies a la convivència amb la bèstia. La conducta del gos també evoluciona amb més expressions d’afecte, alegria i benestar. Tothom hi surt guanyant. Tot sigui dit, s’intueix un cert biaix positiu: tot i advertir de malalties i precaucions, no es recreen gaire en els problemes i les dificultats precisament per afavorir aquest missatge estimulador de l’adopció. Té un clar component aspiracional, i destil·la un missatge subliminar de bondat pura. Tots els participants en el programa semblen ungits pel do de la bonhomia, la generositat, l’altruisme, l’exemplaritat, la humanitat, la integritat moral i la compassió. No es pot demanar més. Passar pel programa et converteix en la millor persona del món. Alguns països i ciutats ja experimenten més població canina que d’infants i més famílies amb animals que amb canalla. Amb tot, no està clar que això sigui indicatiu que anem cap a un món millor.
