Dilluns a la tarda, al programa El diario de Jorge de Telecinco, el seu presentador, Jorge Javier Vázquez, intentava mediar entre dues amigues en conflicte. La Maria Dolors de Barcelona havia gestionat la trobada televisiva sorpresa perquè la seva amiga Ana María estava descontenta amb ella perquè no tenia temps per quedar. Jorge Javier va comprovar l’agenda de la Maria Dolors per assegurar-se que, efectivament, estava molt ocupada. Després va aparèixer l’Ana María, que –suposadament– no sabia qui li havia organitzat aquella ensarronada. Ella és de l'Argentina, està jubilada i fa catorze anys que viu a Barcelona. El presentador s’ho va fer venir bé en la conversa perquè aflorés el motiu de la falta d’entesa entre les dues dones. Després, va tornar a aparèixer la Maria Dolors al plató per aclarir el motiu de tensió entre totes dues. Com és habitual en aquest tipus de programa, van estimular la polèmica, van fer un estira-i-arronsa, fins que, al final –quina casualitat– la Maria Dolors va revelar un argument de pes. Algunes vegades ella convidava l’Ana María perquè s’afegís a activitats que feia amb les seves altres amigues, però l’argentina no hi volia anar perquè parlaven en català. “No me gusta el catalán”, va dir amb contundència. Jorge Javier li va preguntar els anys que feia que vivia a Catalunya: “Yo puedo estar cincuenta años más y no me gustaría”, va insistir taxativa. Aleshores Jorge Javier va fer escarafalls: “Pero qué te cuesta aprender el catalán, con lo bonito qué es, y que es cultura, y que es un idioma maravilloso!” La convidada va repetir: “No quiero”. Jorge Javier va treure una conclusió una mica elemental: “¿Sabes por qué no te gusta? Porque no quieres aprenderlo”. L’Ana María va assegurar que, en part, era perquè aprendre el català li esborraria el seu castellà. Jorge Javier va riure: “Es lo que tiene el catalán. ¡Que te entra por un oído y te borra el castellano!”, va concloure amb sarcasme. “Home, i tant!”, anava repetint el presentador per demostrar que ell també sabia parlar català.
Que fàcil és donar lliçons. El presentador nascut a Badalona no ha parlat mai en català ni en les entrevistes més generoses, llargues i plàcides que li han fet a TV3. No ho va fer a El convidat amb Albert Om ni, més recentment, amb Ricard Ustrell a Col·lapse. En aquest programa va arribar a assegurar que li feia vergonya parlar-lo, i ho va atribuir a raons polítiques que tenien a veure amb Jordi Pujol i que no va concretar. Però va renyar la senyora argentina que feia com ell: no parlar-lo. L’argument de “es un idioma muy bonito” sovint delata una mena de condescendència lingüística, com si el català fos un objecte de decoració lleig i calgués convèncer els altres de la seva bellesa. I dius “Home, i tant!” i ja has complert. No argumenten que cal aprendre’l perquè és la llengua del país o per integrar-se millor en el teixit social o per respecte. Potser a Jorge Javier aquest cas li ha servit per entendre que la raó de no voler parlar català no deu ser, precisament, culpa de Jordi Pujol.
