‘La Vanguardia’ aixafa la guitarra del finançament en nom del PSOE

Una de les maneres més habituals que tenen els mitjans d’esbandir les notícies que els incomoden és titular amb la reacció negativa a un fet, sense haver donat abans la informació que permet descodificar a què ve aquell rebuig. La majoria de capçaleres obren portada aquest dimecres amb el guant llançat per Esquerra, on reclama poder recaptar el cent per cent dels impostos. Els diaris de la dreta, esclar, ho posen ben gros perquè permet sacsejar l’espantall: “Aragonès exigeix ara la independència fiscal de Catalunya”, titula l’Abc, obviant entre molts altres detalls que la proposta inclou l’adopció d’una quota solidària amb la resta de l’Estat. Però, esclar, admetre-ho impediria fer ¡buh! amb la paraula independència en primera pàgina.

A La Vanguardia, en canvi, la notícia no és la més destacada de portada. Ni la segona. Ni la tercera. Cal anar a un mòdul ben petit per trobar el següent titular: “El govern central rebutja el finançament que vol ERC”. La proposta en qüestió, doncs, ni tan sols s’esmenta en primera pàgina i la crònica interior admet que a la roda de premsa del consell de ministres “van evitar la confrontació directa amb Aragonès”. En absència d’un “no” oficial –el PSOE sí que ha expressat que busca un acord multilateral, però això ja fa mesos– el present titular clarament fa un favor a Sánchez. Una vegada més. Tradicionalment, era El País qui assumia el paper de portaveu oficiós socialista, però, com a mínim, avui el diari obre portada amb la sol·licitud de tenir una quota a la basca, sense tancar-li la porta als morros abans de donar-li una mica d’oxigen mediàtic. Assistim, doncs, a l’enèsima demostració de la capacitat de La Vanguardia d’aproximar-se als cercles de poder, duguin unes sigles o unes altres. Però em sembla rellevant –i indicatiu dels temps actuals– que entre els dos pols en disputa basculi cap al de Madrid.