‘Prince of Persia: The Lost Crown’ reinventa la icònica saga de videojocs

L’any 1989 es va publicar el primer Prince of Persia, un joc icònic que molts jugadors de la vella escola segur que recorden com un dels definitoris del moment. Ubisoft va adquirir-ne els drets el 2001, va reiniciar la saga amb Prince of Persia: The Sands of Time i va desenvolupar noves iteracions arran de l’èxit. La publicació de l’últim títol en el canvi de dècada va coincidir gairebé amb l’aparició d’Assassin’s Creed, una franquícia també d’Ubisoft i que va passar a considerar-se successora espiritual de la sèrie persa. Però poc més d’una dècada després, la saga de Prince of Persia torna forta i amb un gir fresc per adaptar-se als nous temps.

Prince of Persia: The Lost Crown és un metroidvania, un gènere amb una llarga trajectòria però que ha viscut una explosió en la història recent i que sovint combina l’aventura i acció amb les plataformes en dues dimensions. Una característica important també és que tot passa dins un món gegant no lineal, interconnectat i ple de secrets on el jugador haurà d’aconseguir noves eines i habilitats per desbloquejar camins inicialment inaccessibles. El nou títol beu de l’imaginari de la saga per crear-ne l’ambientació, amb molta influència de la mitologia persa, presència de màgia i altres elements fantàstics. A més, el temps torna a tenir-hi un paper important. L’avatar del jugador disposarà de molta mobilitat i ginys per sobreviure en l’entorn, i d’armes i poders per fer front als enemics que volen aturar-lo.

Una trama i un món fantàstics

El títol presenta un personatge anomenat Sargon, el membre més jove dels Immortals, un clan guerrer. El joc arrenca enmig d’una guerra en què el jugador haurà d’encarnar l’àgil heroi per sortir-ne victoriós i derrotar el general enemic. La trama, però, fa un gir immediat. Durant la celebració, el príncep del regne és segrestat i el Sargon, juntament amb la resta d’Immortals, hauran de perseguir els segrestadors fins a la ciutat maleïda del Mont Qaf, una terra fantàstica de la mitologia del Pròxim Orient. Un cop allà, el jugador coneixerà nous i curiosos personatges, però també aprofundirà en la relació amb la resta d’Immortals, que faran avançar la trama i també ajudaran a treure l’entrellat dels misteriosos successos que viurà el protagonista.

El Mont Qaf serà tan bonic com perillós, i força variat, ja que comptarà amb 13 biomes ben diferents però connectats amb un bon disseny de nivells. Això és clau per a un títol metroidvania, ja que sovint hi ha més d’una ruta per a arribar al mateix punt o hi ha molt backtracking (l’acció de tornar a zones anteriors amb la intenció de desbloquejar noves dreceres o descobrir secrets amagats). Tot el món de Prince of Persia: The Lost Crown està ple de trampes i obstacles per superar amb algunes seccions de plataformes més exigents que d'altres, però que premiaran l’exploració i recompensaran el jugador amb un bon sistema de progressió.

Un control i un rendiment impecables

El control del jugador sobre les accions del Sargon respon bé, i se sent àgil i precís, fet que serà clau per superar tots els reptes dels nivells i batre tots els enemics del bestiari divers. Això inclou monstres colossals i enemics finals despietats que suposaran desafiaments brutals, i que sovint demanaran tota l’atenció del jugador per reconèixer els moviments i recordar els patrons d’atac. El combat té més profunditat de la que aparenta a primera vista i compta amb moltes possibilitats i combinacions d’atacs. El sistema sobretot premia els bloquejos perfectes en determinades circumstàncies, que produiran escenes molt cinematogràfiques pròpies d’una sèrie animada en què el protagonista liquida els enemics. Així i tot, no cal patir si es vol gaudir d'una experiència més lleugera, ja que hi ha diferents ajustos d'accessibilitat tant per al combat com per a l'exploració.

El nivell gràfic del títol no és el més exuberant del mercat, però es compensa amb una molt bona direcció d’art que traspua molta cultura urbana i moderna actual, fet que es nota, també, en la banda sonora. A part, ofereix un rendiment excel·lent en totes les plataformes i això fa que sigui molt còmode i plaent de jugar durant les 25 hores que dura l'aventura aproximadament. El títol no és una seqüela ni una preqüela, i fa una bona feina inicial al conduir el jugador i explicar les mecàniques del gènere als més novells. Per si queda algun dubte de si val la pena, el joc compta amb una demo gratuïta ja disponible a totes les plataformes. Prince of Persia: The Lost Crown és el primer gran llançament de l'any i un gir fresc a la icònica i vella saga de videojocs.

Ja hi hem jugat!

Ens ha agradat...

• La jugabilitat és excel·lent. El rendiment i el control, molt fins, engresquen molt a superar tots els reptes que es proposen.
• Aconsegueix aportar noves idees al gènere metroidvania, com poders interessants o un sistema innovador per a l'exploració del mapa.

No ens ha agradat...

• Els models dels personatges són fluixos, sobretot en algunes cinemàtiques, però això queda mitigat per la direcció d'art i el rendiment.
• Si es millora molt l'heroi a través de l'exploració, es poden trivialitzar alguns enemics finals depenent d'amb quin grau de dificultat es jugui.

És per a tu si...

• T'agraden els metroidvania. The Lost Crown s'inspira i està al nivell dels millors títols del gènere.
• No coneixes el gènere, però et crida l'atenció el concepte d'un joc de plataformes en 2D carregat d'acció o t'encanta la saga persa.

No és per a tu si...

• No ets fan de les seccions de plataformes exigents. No totes són obligatòries, però és una part important del joc.
• Et perds fàcilment amb els mapes. El món és gegant, està interconnectat i demana atenció per orientar-se, tot i comptar amb ajudes.

[Títol provat en PS5, codi cedit per Ubisoft]