Visita guiada a Gaza
Dilluns, al Telenotícies migdia, Anna Garnatxe i Xavi Coral ens recordaven la treva de quatre mesos a Gaza, tot i que Israel hi continua prohibint l’accés a periodistes. Informaven que malgrat aquest context de suposat alto el foc, els atacs s’han mantingut i han provocat més de sis-cents morts. Especificaven que molts d’ells havien estat assassinats quan creuaven la frontera, ara anomenada “línia groga”. Aquesta introducció servia per anunciar que el corresponsal de TV3 a Jerusalem, Jordi Brescó, havia pogut entrar a Gaza de l’única manera que era possible fer-ho: amb un comboi organitzat i controlat per l’exèrcit israelià. “Les imatges tenen valor, però hi han posat moltes limitacions, encara que Israel ho presenti com una gran oportunitat per als periodistes”. Aquest preliminar era necessari per advertir que aquell operatiu tenia més una intenció propagandística que no pas periodística.
En la crònica de Brescó, enregistrada dijous passat, el mateix corresponsal ho indicava només començar batejant aquella ruta amb el comboi israelià com “una performance de periodisme dins el territori prohibit”. Una definició molt ajustada, perquè quan l’ofici perd la seva essència però se’n mantenen les formes no és més que una posada en escena: un grup de periodistes acreditats com a tals i amb les armilles que subratllen la seva condició de "Press" però sense la possibilitat de treballar amb independència. Brescó ho definia com “unes circumstàncies molt allunyades de les necessàries per fer bon periodisme”. Explicava que Israel ho atribuïa a raons de seguretat. El periodista insistia que allò era “una espècie de visita guiada": "No tenim llibertat de moviments ni podem parlar amb gazians”, deia.
En les imatges vèiem com els periodistes pujaven al camió, travessaven les comportes que delimiten el terreny en el trajecte i arribaven fins a una zona de control de la línia groga. Brescó ens ensenyava de quina manera es vigilava la frontera, que alertava de la prohibició de pas dels palestins. Brescó entrevistava el portaveu de l’exèrcit, que assegurava que a tots aquells que travessen la línia els donen "totes les oportunitats del món per girar cua”. Després el periodista recordava que havien abatut 120 persones en aquella zona: “Persones, nens inclosos, que van creuar la línia sense adonar-se’n”. Brescó ensenyava com era la línia groga, la poca claredat del límit i com, curiosament, aquell dia que feien la “visita guiada” es veien millor les marques. De fet, semblaven acabades de posar com a part de l’operatiu.
La crònica del Telenotícies tenia un sentit totalment oposat al que podia pretendre l’exèrcit israelià: més que permetre l’accés a Gaza i aparentar una suposada transparència, la visita demostrava el control de la informació i del territori per part d’Israel. Està molt bé veure-ho, si més no per entendre el context d’altres notícies que ens arriben des de la zona i per tenir present el biaix que es pretén imposar en el relat i com s’executa.