Vuit milions de deportacions a Espanya per mala sintaxi

Titular de portada d’El País: “Vox defensa la deportació de vuit milions d’immigrants”. Tuit de Santiago Abascal: “Vox no ha dit el nombre dels que han de ser deportats. Simplement perquè no ho sabem”. I afegeix que són tots els que han vingut a delinquir o a “imposar una religió estranya”, una afirmació sorprenent perquè, mirades des de la racionalitat, totes les religions en realitat són rares de nassos, creguin en la reencarnació, es postrin mirant cap a la Meca o prenguin vi com si fos la sang del fill de Déu. En tot cas aquesta és la frase que ha dit la diputada del partit ultradretà i portaveu d’emergència demogràfica (!) Rocío de Meer: “Tots aquests milions de persones que han vingut fa molt poc temps i no s’han adaptat als nostres costums i en moltíssims casos han protagonitzat escenes d’inseguretat als nostres barris hauran de tornar als seus països”. Una mica abans havia concretat que “aquests milions de persones” eren “més de set”. Així que la frase, un cop netejada de brossa sintàctica –la ideològica no l'eliminaria ni el lleixiu– i a manca de condicionals es resumeix en “Més de set milions de persones hauran de tornar als seus països”.

Dit això, El País sap perfectament que Vox no advoca per fer fora vuit milions de persones d’Espanya. El diari s’ha agafat a una frase mal formulada i l’ha elevat absurdament a portada. No dic que Vox no somniï en deportacions massives, però sap que és una tasca que no podria assumir ni gestionar. El que ha passat és que, quan un comença amb els exabruptes xenòfobs, acaba embarbussant-se amb garrofes retòriques. Ara bé, Abascal tampoc pot fer-se l’ofès: en aquestes escletxes del subconscient de la seva tropa –ai, la sintaxi traïdora– no hi haurà el programa de govern, però és obvi que hi llisquen els desitjos més íntims.