‘Doomscrolling’: es consolida l’addicció a les males notícies
Llegir sobre crisis, desastres i tragèdies compulsivament és nociu per a la nostra salut mental, però ens defineix des d’un punt de vista antropològic i de supervivència
BarcelonaEl covid, la guerra d’Ucraïna, l’emergència climàtica, la crisi econòmica… Les males notícies sempre han guanyat la batalla a les bones en el cicle de l’actualitat, però en els darrers temps aquest efecte s’ha accentuat. Si a això s'hi suma que els nous hàbits de consum mediàtic han disparat el temps d’exposició als inputs informatius, el resultat és una nova síndrome: el doomscrolling, és a dir, l’addicció a consumir notícies catastròfiques, fins al punt que es pot acabar patint malestar físic i mental. El diccionari Cambridge va incorporar la paraula l’any 2020.
Una de cada sis persones admetia, en una enquesta feta per investigadors de la Universitat de Texas, tenir un consum “problemàtic” de males notícies. Aquest consum de notícies negatives, derivat de l’addicció a les xarxes socials i el telèfon mòbil, incrementa el risc de patir estrès, ansietat i falta de concentració. Les xarxes socials són la porta principal d’entrada de gran part dels lectors, i això comporta exposar-se més als titulars cridaners i que apel·len a les emocions, que són els que primen els algoritmes de recomanació.
Mecanisme de defensa
Un grup d’investigadors de la Universitat de Florida, amb l’objectiu de poder constrènyer aquest comportament dintre d’unes variables, va concloure que són més propenses a patir aquesta síndrome les persones amb FOMO (fear of missing out o por a perdre’t alguna cosa), ja que mantenen una relació problemàtica amb l’ús d’internet. Els usuaris passius, és a dir, aquells que es limiten a observar, sense afegir-se al debat públic, també tenen més punts per endinsar-se en el cercle viciós de les notícies negatives que, com recorda l’estudi, venen "tant de fonts de notícies com de líders d’opinió o amics".
Segons Manuel Armayones Ruiz, expert en salut electrònica i xarxes socials a la UOC, "els humans tenim tendència a fixar-nos en les notícies negatives, perquè ens ajuden a adaptar-nos o donar resposta a un possible perill que, de vegades, està més a la nostra imaginació que no pas a la vida real". De la mateixa manera, l'antropòloga i comunicadora Ella Al-Shamahi explicava, al seu podcast Why do we do that? de la BBC, que es tracta d'un tret evolutiu que s'inicia "quan els éssers humans vivien a les coves i sentien que tot els podia matar. Saber quins eren els perills i com evitar-los era vital per a la supervivència". Al-Shamahi denomina aquesta característica comuna a tots els éssers humans com a biaix de negativitat.
La manca de conscienciació, responsabilitat i la no-aplicació de mesures higièniques cap a les xarxes socials es vinculen de manera molt estreta amb el doomscrolling, segons un estudi fet per experts en psicologia i llenguatge a Turquia, a finals de l'any 2022. En altres paraules, una persona amb hàbits digitals saludables, extravertida i, a més, amb un elevat grau de simpatia és menys propensa a generar relacions tòxiques amb l'ús del mòbil i, per tant, s'allunya d'aquesta necessitat compulsiva de trobar solucions i informació en línia.
Ara bé, si el doomscrolling floreix a les xarxes socials (amb diferència predominant a Twitter, segons l’estudi turc), els algoritmes, de manera inexorable, col·laboren en aquesta conducta nociva. Armayones considera que "les aplicacions estan dissenyades perquè no puguis ser tan racional com voldries, perquè es basen en la nostra irracionalitat. L'algoritme et mostra el que creu que necessites, no el que realment necessites. Alimenten les nostres emocions bàsiques: la tristesa, la ràbia, l’alegria, la por... Això acaba creant una bombolla de coneixement, que corrobora únicament el que tu ja pensaves". També constata que manté algunes aplis únicament per la seva feina d'investigador i no per plaer personal, alhora que proposa l'existència d'un diari exclusivament de notícies positives, o bé, i molt més factible, l'educació mediàtica.
El paper dels mitjans
D’altra banda, hi ha els titulars pescaclics, que conviden l’usuari a entrar en una notícia encara que el contingut de la peça no sigui el que s'anuncia. Silvia Martínez Martínez, professora a la UOC i experta en periodisme i xarxes socials, parla de la dependència dels portals de notícies a les noves dinàmiques de consum informatiu imposades per les xarxes, que defineix com a "breus, ràpides i atractives". En aquest sentit, proposa "un exercici de responsabilitat des del periodisme". Per la seva banda, Carme Verdoy, editora de Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans de comunicació, alerta del perill a llarg termini d’aquest efecte per als mateixos mitjans: "Hi ha estudis que indiquen que moltes persones decideixen no consumir informació per la sensació de negativitat generalitzada, i aquest és el gran error i alhora el veritable repte periodístic. No podem permetre una societat que no vulgui estar informada".
Verdoy posa en relleu la dificultat que té fer-se un lloc a les xarxes socials sense entrar en les lògiques pròpies d'aquest entorn. Una solució que proposa seria delimitar el temps de consum informatiu en mitjans tradicionals, com ara la ràdio o la televisió, i dedicar una estona a contrastar informacions de diferents mitjans. "Ens podem fixar en qui l’ha publicada, o si hi ha rigor darrere de la notícia. Ens estem informant igual i no formaríem part de l’scroll infinit". També defensa l’aportació de continguts propositius des dels mitjans, davant de notícies negatives com el canvi climàtic: “És molt difícil que la gent connecti amb informacions que ja es coneixen, per això s’ha de trobar l’equilibri i no només alarmar”.
