Joan: “Tinc malsons, em venen imatges dels ferits”

Va ser un dels primers policies que van arribar després de l’atropellament massiu
El Joan (nom fictici), al costat del seu cotxe patrulla a la vora de la Rambla de Barcelona. / FRANCESC MELCION

Va quedar tan colpit que encara li costa dormir. “Tinc malsons, encara em venen imatges dels ferits a la Rambla”, explica aquest mosso d’esquadra que anomenarem Joan perquè prefereix que no es publiqui el seu nom real. Recorda l’avís que van rebre per ràdio just quan eren a la vora de la Rambla: “Fa sis anys que treballo amb la persona que va fer l’avís i aviat vaig notar pel seu to de veu que allò no era normal”. Va carregar la pistola mentre el seu company pitjava l’accelerador i van enfilar Rambla amunt. A l’altura del carrer Ferran un cotxe blanc, buit, els va obligar a aturar-se. “Després vam saber que el conductor, pres pel pànic, havia fugit i l’havia deixat allà al mig”, explica.

Els dos policies van deixar el cotxe patrulla i van continuar a peu, entre crits de por i gent que corria, fins que van trobar la furgoneta homicida: “Primer vam mirar a dins per si hi havia el conductor, però ja era buida, i llavors vam començar a veure els ferits”. Un a un, els van anar preguntant com estaven i els van intentar ajudar i calmar, dient-los que aviat arribarien les ambulàncies. “També hi havia molts guàrdies urbans, van arribar molt aviat i van fer una feina excel·lent”, afegeix. Mentre ajudava els ferits no va poder evitar pensar que a la furgoneta hi podia haver una bomba. “Pensava en tota aquella gent, i en la meva filla de dos anys”, explica. I afegeix amb la veu trencada: “No volia que creixés sense pare com em va passar a mi a partir dels sis anys”.

Quan ja anaven arribant les ambulàncies un cap va enviar el Joan i el seu company a fer sortir la gent de la part baixa de la Rambla, carrer Ferran enllà. Encara buscaven el conductor -que més tard seria identificat com a Younes Abouyaaqoub- i no sabien si estava armat ni si tornaria a atacar. Tot i això, turistes i ciutadans s’entretenien intentant mirar què passava, o gravant l’escena amb el mòbil. “Calia ser molt assertiu per aconseguir que s’apartessin”, diu.

Aviat els carrers del centre es van omplir de policies amb l’arma a la mà: “Nosaltres mateixos vam examinar corrents els carrerons que anaven a parar al carrer Ferran”. Alguns agents anaven de paisà i n’hi havia que duien subfusells. Tot plegat va confondre alguns ciutadans, que trucaven a Emergències per alertar de terroristes armats segrestant locals o pul·lulant per la Rambla. “La ràdio era un caos”, admet.

Tot i la por dels agents com ell per la pròpia seguretat, “ningú va fer cap pas enrere”, afegeix el Joan. “Espero que la societat ho recordi”.

Més continguts de