Meu amigo Charlie

Rio de JaneiroFa gairebé sis anys que va arribar al Brasil i el Carles Arribas Tutusaus (Barcelona, 1969) ja es considera tot un enamorat d’aquest país. Després d’haver passat per diferents ciutats desenvolupant la seva feina com a arquitecte, fa gairebé un lustre que va aterrar a Rio de Janeiro, una ciutat que l’ha acabat atrapant i captivant. Com a senyal d’agraïment, el Carles, o Charlie, com li diuen els seus amics, també vol transmetre aquests sentiments als membres de l’equip olímpic espanyol, al qual dóna suport aquests dies com a voluntari en el torn de tarda.

El Carles ha treballat al món de la construcció durant gairebé tota la seva vida, però després de la crisi al Brasil ha diversificat els seus negocis, ja que a més de fer de constructor immobiliari també és l’amo del Chez Tapioca, un petit restaurant de menjar brasiler situat a la capital carioca, al barri de Cidade Nova.

El procés per fer-se voluntari va començar fa un parell d’anys, i un cop passades tres formacions presencials i quatre més online, va ser escollit per formar part de l’equip de Rio. “Faig de voluntari perquè m’estimo Rio i perquè volia fer d’amfitrió als països que venien als Jocs, i és genial que m’hagi tocat Espanya per poder ajudar-los a conèixer una mica més la meva nova ciutat”, assegura el Carles.

Aquests primers dies de Jocs ha hagut de batallar juntament amb el cap de missió de l’equip espanyol, Cayetano Cornet, per intentar fer menys dures les arribades dels atletes a la Vila Olímpica, on han fet “auditoria dels apartaments”. “Hem de dir que no estaven gaire bé, però ho hem pogut salvar, i fins i tot ens va tocar descarregar algun camió o col·locar les banderes de l’equip espanyol a l’edifici”, explica.

El Carles afirma que veu “molt interessant com conviuen a la Vila persones de cultures de tot el món”. “Per això allotjar-se a la Vila Olímpica és molt especial. Jo tinc molt respecte pels atletes perquè són unes persones amb una gran capacitat, talent, esforç… Tots són triomfadors només pel fet d’haver arribat aquí”, diu el Carles.

Les cintes de les acreditacions a Rio van plenes de pins d’arreu del món, cosa que ha fet repuntar la febre per la col·lecció d’aquestes insígnies. El Carles assegura que “hi ha una espècie de mercat negre de pins a la Vila Olímpica, i fins i tot hi ha gent que està fent favors per aconseguir-ne més”. “Fins i tot els voluntaris que donen suport a informàtica o manteniment i que a més reben un pin per la seva tasca sembla com si encara facin millor la seva feina. És com un petit suborn que t’alegra el dia”, explica el Carles.