Els quatre partits àrabs d’Israel aniran junts a les generals

JerusalemUn acord històric. A Israel els tres partits àrabs i Hadash, que inclou palestins i jueus, tots ells amb representació a la Knesset (el Parlament), han decidir concórrer amb una llista conjunta a les eleccions generals d’Israel del 17 de març.

L’anomenada Llista per la Unitat inclou els comunistes de Hadash, que tenen quatre escons; els nacionalistes àrabs i seculars Balad, amb tres, i els islamistes de la Llista Àrab Unida (Raam) i el Moviment Àrab per a la Renovació (Taal), que entre els dos n’apleguen quatre. Amb aquesta inèdita aliança les quatre formacions polítiques han deixat de banda les seves diferències ideològiques -per exemple, no hi ha representació femenina en els partits islamistes- per concentrar-se en tres punts: “Anar units contra l’ocupació i el racisme i estar units també contra la dreta que governa”, assenyala l’advocat palestí Hassan Jabarini, uns dels fundadors d’Adalah, un centre en defensa dels drets de les minories a Israel.

D’aquesta llista Jabarini en destaca que “els àrabs intentaran apujar el to de veu, tenir un impacte en la política israeliana”, i el fet que “per primera vegada en el món àrab s’apleguen sota un mateix paraigua tendències diverses”. Que el topall electoral per entrar al Parlament hagi passat del 2% al 3,25% -amb una llei promoguda pel partit ultranacionalista Yisrael Beitenu, d’Avigdor Lieberman, actual ministre d’Afers Estrangers- ha sigut un altre motiu de pes, de supervivència, perquè aquests quatre partits hagin decidit fer front comú. Almenys dos d’ells corrien el perill de quedar-se fora del pròxim arc parlamentari.

Minoria al Parlament

Les últimes enquestes donen a la Llista per la Unitat 13 escons en un parlament de 120. L’advocat de Haifa, Ayman Odeh, líder de Hadash, encapçala aquesta nova coalició.

Per Adalah aquesta “és la millor resposta contra els intents de la dreta israeliana d’excloure els ciutadans àrabs d’Israel de participar en la Knesset”. I assenyalen que des del 1949, quan es van celebrar les primeres eleccions a Israel, un any després de la seva creació, cap partit àrab ha sigut convidat mai a participar en una coalició governamental.

El 20% de la població d’Israel és àrab i en les últimes eleccions, el gener del 2013, va votar al voltant del 57% d’aquest col·lectiu. “Veiem un increment de votants àrabs en els últims anys, però encara estan lluny del 85,5% que ho va fer als comicis del 1951”, argumenta l’economista i coordinador d’estudis israelians Mtanes Shihadeh.

Per Shihadeh, els palestins amb ciutadania israeliana voten, sobretot, per obtenir beneficis socials, perquè “són conscients que el seu vot no servirà de gaire a la Knesset i que per fer sentir les seves veus com a comunitat discriminada han de recórrer a altres plataformes, com l’arena internacional i la protesta”.

Reconeixement de l’estat

L’associació Adalah espera, a partir d’ara, “les desqualificacions” a la nova aliança o a algun dels seus líders. I en aquest punt esmenta l’article 7A de la Llei Bàsica d’Israel, que estableix que la candidatura que negui l’existència de l’estat com un estat jueu democràtic no podrà participar en les eleccions a la Knesset.