A Xile va arribar un dia en què s’havia passat de frenada. El seu desig de ser vertical, après de Marcelo Bielsa, precipitava el que passava al terreny de joc. A Jorge Sampaoli se li va generar una necessitat futbolística, la d’adquirir coneixements per pausar una mica el joc. “Per tenir més pilota i més control”, explica. La recerca de noves solucions buscant possessió i ordre en atac el va portar a Pep Guardiola, a la seva idea de joc i al seu mètode, i Sampaoli va triar dos nous guies: Juanma Lillo i Matías Manna. El primer és, com escriu Martí Perarnau en el llibre Pep Guardiola. La metamorfosis, “qui ha construït el corpus intel·lectual que ha permès entendre i difondre el joc de posició”. Sense el “caràcter didàctic” de Lillo, Guardiola no hauria pogut “aprofundir-hi i ensenyar-lo”.

Aprofundir-hi, ensenyar-lo i difondre’l és, precisament, al que s’ha dedicat Manna des del 2001 a través d’un blog. Llicenciat en comunicació, és un dels analistes que Sampaoli va integrar al seu cos tècnic el 2014 i que l’ha seguit, des del Mundial de Sud-àfrica amb Xile, fins a Sevilla i, ara, a la selecció argentina. Té 34 anys i és entrenador assistent, encarregat dels informes de vídeo dels rivals i del seguiment dels jugadors.

¿Cómo es el trabajo de los Asistentes Técnicos de la Selección? Matías Manna habla acerca del área de análisis de video y el área de seguimiento de jugadores. pic.twitter.com/WXdKBiXgGC

— Selección Argentina (@Argentina) 10 de juny de 2018

Però el nom de Matías Manna va lligat al de Guardiola. “A les seves conviccions futbolístiques i al que ell sent i fa sentir amb el seu joc”, promulga. Quan encara no se sabia res del Pep entrenador i ni ell mateix s’ho havia plantejat seriosament, quan Guardiola encara jugava, Manna va obsessionar-se amb el seu futbol i va decidir recopilar vídeos de partits, conferències i entrevistes, per desplegar la seva idea, primer a través d’una pàgina a internet i, més tard, en un llibre que es va editar l’any 2012. “El seu futbol exhibia un pensament, un estil vinculat al joc de posició d’atac, de superioritats en totes les línies. És el futbol que m’agrada”. També és el futbol que Sampaoli està intentant integrar al seu manual d’arrels bielsistes i el futbol que l’Argentina vol imitar per acostar la versió del seu Messi amb la del Messi del Barça.

Però Manna sap que no és tan senzill. Durant anys li ha vist fer coses increïbles, però són coses que al Camp Nou són possibles per la feina de dècades. Sobretot, de Cruyff i Guardiola. Justament l’adeu del 4 l’abril del 2001 marca el punt inicial de Paradigma Guardiola. “Malgrat que el Dream Team va acabar-se fa temps, quan veig jugar el Pep penso que encara en queda alguna cosa”, va dir en aquell moment el tècnic holandès. I aquesta ha sigut la persecució de Manna des de llavors, estudiant-lo en vídeo, teclejant amb passió en el seu blog, escrivint-li llargs e-mails a Guardiola. Tanta dedicació va fer que el Pep el cités per esmorzar en un hotel de Palermo durant un viatge a l’Argentina, quan el de Santpedor preparava una ronda d’entrevistes amb Bielsa i Menotti. Guardiola ja estava decidit a ser entrenador. El seu paradigma passaria a la banqueta i a Matías Manna se li obriria un nou camí professional. El camí que avui s’avaluarà a Rússia en el decisiu Nigèria-Argentina. Tot o res. A l’atac, com voldria Guardiola.