Llegim a l’ARA que Sarah Ferguson, l’ex del germà de Carles d’Anglaterra, s’ha “refugiat” en una clínica de luxe “amb tractaments valorats en 15.000 euros al dia, allotjada en un àtic amb vistes a un llac i gaudint de xòfer i xef privat”. Diguem que “l’escapada” coincideix amb la publicació d’un correu del 2011 en què es nota que no li fa el buit a Jeffrey Epstein, un cop ja se sabia que era pedòfil. Deixeu-me dir que, una mica més avall, al diari, hi ha una altra notícia sobre els amics d’aquest home. Stephen Hawking, l’astrofísic, es veu que també va anar a la famosa illa dels horrors i va tenir (no arribo a imaginar-me com) contactes amb menors.
15.000 euros al dia en tractaments. Això ens costaria de gastar fins i tot a mi i a la meva filla, que un dia, a La Roca Village, vam patir síndrome de Stendhal i ens vam haver d’asseure en un marxapeu del mareig. Però és el que jo sempre dic. Posats a plorar, val més plorar en un sofà caríssim que en un de l’Ikea. Les llàgrimes tenen un altre gust. Posats a llençar una vaixella a terra, per culpa de la teva dissort, millor que sigui de porcellana, que no pas del Zara Home. Sap greu, perquè en una clínica d’aquestes et deuen desintoxicar i, llavors, el xef particular no es deu dedicar a ratllar-te tòfona al damunt de l’ou ferrat, sinó a fer-te sucs d’api, però almenys, quan surts al jardí a fer un passeig, les ulleres fosques perquè no et reconeguin són de Chanel.
Ah, sí, els rics també ploren, però ploren sobre coixins de seda. El dia 29 no diuen, alleugerits: “Que bé, ja hem cobrat...” I no van a celebrar-ho a un bufet lliure de carn, com vostè, que està tan content de prendre un cafè amb llet per emportar a l’estació de tren, on fa broma amb els altres parroquians sobre la puntualitat. 15.000 euros al dia. Et dona per indemnitzar cada una de les nenes llogades per a ús de tots els rics del món.
