28/7: Aplaudidors

L’altre dia em va sobtar en un informatiu televisiu la imatge d’una intervenció del president del govern espanyol a Navalmoral de la Mata. Després he vist que és la que té penjada sobre aquest acte –una intervenció a l'Hogar de Mayores– la pàgina de la Moncloa. Es veia en primer pla Pedro Sánchez parlant i al darrere, molt ben posats, com el cor d’una tragèdia grega, una vintena de persones que anaven aplaudint amb entusiasme. No eren els destinataris del discurs: normalment el públic a qui et dirigeixes el tens al davant, no al clatell. No eren autoritats. No devien ser estadants de l'Hogar de Mayores, perquè hi havia algun nen (que també aplaudia). Eren una mena d’extres posats allà per construir un bon pla televisiu. És una escenografia pròpia dels actes de campanya i es fa estrany que aquesta funció de cor d’aplaudidors de míting arribi també als actes institucionals de presidents, ministres o alcaldes. Certament, aquell mateix dia hi va haver gent que va xiular Sánchez i no seria estrany que fossin tan poc espontanis com els aplaudidors. Fins i tot pot ser que alguns fessin segons el cas d’aplaudidors dels seus i de xiuladors dels altres. Però aquesta confusió escenogràfica entre un acte institucional i un míting em va fer mal als ulls.