ara.cat

El filòsof Plató va defensar en la seva obra la República que l'Estat ideal era aquell en què les raons i les veritats de la política només havien de resultar accessibles a una classe intel·lectualment superior cridada a governar. Aquesta teoria estava avançant el que avui coneixem com a tecnocràcia, que, per contraposició a la democràcia, significa que només les poques persones que hi entenen prenguin decisions, arraconant la idea que tothom pot decidir sobre tot. Els prejudicis i la ignorància del poble justifiquen que els secrets del poder ( arcana imperii ) hagin de quedar, doncs, reservats a un grup reduït de persones, les úniques capaces d'entendre el que és la veritat i el bé. Segles més tard, Maquiavel anava encara més enllà defensant la idea de la "noble mentida" entesa com a suposat dret del governant a enganyar el poble pel propi bé d'aquest. Històricament ha estat possible constatar la correlació entre l'autoritarisme i la censura informativa. Avui, com a ciutadans d'una democràcia avançada, aquestes construccions lògiques ens han de repugnar.Que la informació és poder és una evidència. També ho és que els poders de l'Estat i de la Generalitat emanen del poble, com proclamen tant la Constitució com l'Estatut d'autonomia. Això vol dir, en primer lloc, que el dret que tots tenim a conèixer els assumptes públics, que a tots ens interessen, no és una concessió graciosa, i, en segon terme, que la regla general ha de ser la transparència o l'accés a la informació, i que les limitacions a l'esmentada regla només poden ser les estrictament necessàries en una societat democràtica i s'han de trobar previstes en una llei com a excepcions.És un element comú a les tradicions constitucionals europees el mandat adreçat als poders públics de promoure i facilitar la participació ciutadana en els afers públics. En bona lògica, només una ciutadania ben informada es trobarà en disposició de poder participar amb qualitat en el debat públic. Sorgeix així la necessitat de transparència que, aplicada al funcionament dels poders públics, significa que aquests hagin de facilitar a la ciutadania, ja sigui a iniciativa pròpia o prèvia petició, la informació de què disposin. Pel que fa al nostre ordenament jurídic, no es pot dir que hagi estat gaire ambiciós a l'hora de reconèixer i garantir la transparència. La Constitució es limita a remetre al desenvolupament legislatiu posterior la regulació de l'accés dels ciutadans als arxius i registres administratius. Crec no equivocar-me si afirmo que l'experiència ens demostra que una tradició burocràtica de secretisme, fortament arrelada en les nostres administracions públiques, ha trobat empara en la legislació que en regula el règim jurídic. En vista de les sol·licituds d'informació molestes , l'administració ha disposat d'un ampli ventall de recursos argumentals per denegar-les, i quan això no era suficient, sempre quedava la possibilitat del silenci, és a dir, de deixar de respondre a la petició. L'exercici visible del poder pot resultar incòmode. Saber que allò que fem serà observat, o podrà ser-ho, ens fa ser molt més curosos. La transparència, doncs, té un evident efecte disciplinador per als decisors públics. Per això també es pot afirmar que la transparència permet prevenir la corrupció i altres males pràctiques.Amb la creació el 2008 de l'Oficina Antifrau de Catalunya, el nostre país va ser pioner a dotar-se d'una institució específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de les nostres institucions i a incorporar en l'agenda pública la prevenció de la corrupció, assignatura encara pendent a l'Estat espanyol. El Parlament de Catalunya afronta ara, altre cop, un repte democràtic de primer ordre: establir un nou marc jurídic que no només reconegui el dret d'accés a la informació pública, sinó que en garanteixi l'exercici efectiu mitjançant una autoritat independent que vetlli per la seva protecció i mecanismes d'exigència de responsabilitats. El poble de Catalunya serà el principal beneficiari si els nostres decisors polítics saben actuar amb la generositat i altura de mires que aquest repte mereix. Jo estic segur que així serà.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Accountability and the state

“Supervivents” de la poesia catalana, traduïdes a l’anglès (1991)

Materials per educar en la diversitat

Mesurem les reaccions

La màgia que va venir d’Irlanda

Igualtat sense llibertat