Adéu a la CMT, adéu a "la icona de l'Espanya federal"
Arran d'una decisió del consell de ministres, Barcelona es queda sense la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) després d'haver-la acollit de manera efectiva durant només sis anys. L'objectiu d'unificar els reguladors de l'Estat és "augmentar la competència, enfortir la competitivitat i guanyar eficiència". La crisi és, doncs, el pretext en què el govern de Mariano Rajoy s'escuda per desfer una de les decisions més coratjoses preses pel govern espanyol precedent, considerant la controvèrsia que va despertar.
El trasllat, que Maragall havia demanat a Zapatero, va ser entomat com "una deslocalització" i fins i tot "deportació" per Carlos Bustelo, aleshores president de la CMT. Esperanza Aguirre va plantar cara als tribunals al que va titllar d'"ingerència injustificada". De fet, el Suprem va anul·lar el trasllat el 2006, quan la Comissió ja era a Barcelona. El consell de ministres va haver de justificar en diferents informes la decisió i tornar a aprovar que marxés de Madrid. Tot aquest enrenou va motivar que, el 2010, en la inauguració d'una flamant nova seu al 22@ que va costar 62,5 milions d'euros, l'aleshores president José Montilla descrivís la CMT com "la icona de l'Espanya federal" i l'aleshores ministre Joan Clos digués que la decisió ja era irreversible. El Zapatero previ a la sentència del Constitucional havia fet bandera de la descentralització, seguint l'exemple alemany. El 2001 el Parlament l'havia reclamat, i de manera unànime: amb els vots del PP. Seguint el raonament de Montilla, la decisió d'ahir és un simbòlic cop de gràcia a un federalisme fallit. I la pèrdua de la CMT no ve sola. S'hi sumen l'adéu a la gestió individualitzada del Prat, l'aposta per l'eix ferroviari central, la resurrecció del Pla Hidrològic Nacional i les ganes de suprimir el català al Senat. Per no parlar dels deutes pendents sense data. És la targeta de presentació d'un PP que demostra, amb fets, que la recentralització ja ha començat.
