Any Nou en la República

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Any nou, vida nova, vida millor, més eficient, més humana, més excelsa. Diada de bons propòsits. Poc després, el temps fugisser sol portar desil·lusions. Els d’ahir ens retrobem amb el mateix aire i el mateix gest. Mes el cert és que en el fons de l’ànima nostra hi resta un residu d’un nou bon propòsit, com un ferment d’una nova tendència. I la vida i la humanitat avencen superant-se cada dia amb l’impuls dels somnis d’ésser millors. Cada generació nova troba en les gestes de les anteriors una activitat alliberadora i dignificant. El 1933, a Espanya, en la Catalunya nostra, rutllarà damunt la nova via de la República de 1931, afinada l’any 1932. En 1931, va canviar-se el règim polític. En 1932, ha començat el canvi de la política del règim. Què es farà en 1933? La imatge del passat de la República se’ns apar amb tota la magnificència d’una creació exemplar d’un poble que fa florir una bella institució d’entre les desferres d’accions i passions eixorques. La veiem nosaltres, avui, des d’un finestral d’aquestes terres gironines i sentim les més pregones emocions. Dos anys de República. Ni a la ciutat ni als pobles hi ha hagut un sol detingut governatiu. Han tingut una vertadera consagració els drets individuals. Els drets polítics s’han exercit amb una dignitat desconeguda, després de l’eixalament dels poders il·lícits dels poderosos. Els drets socials han començat a prendre formes concretes. El dret de Catalunya a regir-se a si mateixa, s’ha iniciat al Parlament català. Entre tots els estaments socials hi ha major connexió, major ponderació i major comprensió. El concepte d’igualtat, fa via pe1 damunt del concepte de privilegi. I és així com creiem que s’arribarà a una cordial fraternitat entre tots els homes de tots els pobles. Amb 1’imperi de la justícia, que han de fer els homes, s’arribarà a la pau dels pobles. És l’esperança de 1933, la nova imatge de l’any nou en la República. A l’ombra de la bella imatge de la pau i de la dignificació humanes, s’hi veuen com espectres totes les figures del vell retaule de la monarquia. No són encara ben mortes. No són encara ben decebudes. És precís vigilar-les dia per dia i a tot arreu, per a què no retornin amb totes les calamitats d’un imperialisme, d’un despit, de la venjança que cobegen les ànimes roïns. És un deure de cada ciutadà forjador de la jove República, combatre arreu els espectres de la reacció. No és hora de deixar l’actitud vigilant de 1931. Fa poc, en un breu diàleg amb el cap del Govern Manuel Azaña, li dèiem la nostra creença de no haver passat encara el període heroic de la República. - ¿V. lo cree?, respongué; pues yo estoy seguro. No oblidem, en tot l’any nou, el judici categòric del Cap del Govern.