Batallades. ‘Fer l’article’ (1870)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAvui, sense que ho haguéssim promès, els hi donem un gravat de l’atac de Gràcia. ¡I, doncs, què es pensaven! ¿Que es pensaven que som lo govern i alguns diputats de la majoria que després d’haver-los promès que no hi hauria quinta 1’han decretada doble? No senyor, no; nosaltres si els haguéssim promès que no n’ hi hauria, el hi hauríem donat una làmina de l’atac de Gràcia. -¿Han vist los progressistes quines unes es pensen? Ara volen que Espartero, l’única glòria que tenen pura, sigui pare d’en Prim, fent-lo a n’ell rei, i príncep d’Asturias a n’el segon. -¿Que no veuen que això pot causar una desunió en una família? -¿Que no veuen que si la duquessa ho sap se n’arma una de Gràcia? Si per cas se determinessin, facin-ho d’amagat d’ella. [...] ¡Com lo que està passant ara de no saber-se avenir de lo de Gràcia! -¿Ara vos penseu vosaltres que realment s’ignorava lo que a dins hi havia, i que creient-se que eren vuit mil homes los que defensaven la vila, es va promoure aquella sargata que va fer que ni fossin prous los matxos per atacar-la? -No senyor; be massa sabien que a dins de Gràcia hi havia dos-cents homes mal armats i un bordegàs que tocava la campana.

Però, com que si la broma hagués durat un dia no s’ haurien estrellat les mànigues, ni s’haurien vist més galons, en va durar vuit i vingan canons i granades, i trens de batre... i mil dimonis que se’ns en dugan per ximples de comportar-ho. ¿I això ho trobeu ben fet? Faci qui vulgui 1’article amb bacallà sec, cacau, pells de bou, o 1’article que més 1i convingui; però fer-ho amb política, religió, pàtria i los més sagrats objectes és immoral, és infame, i la Campana de Gracia no pararà de tocar en contra, nit i dia, encara que estigui enterament convençuda de que això, a Espanya, és picar en ferro fred. Lo capellà, quan aixeca l’hòstia, deu veure en ella lo cos del Crucificat que simbolitza, i no els sis rals que perquè digui la missa li donen.

Lo militar deu veure en la seva espasa 1’arma que ens ha de defensar d’ una invasió estrangera, i mai com un periodista la ploma amb què ha de fer l’article. Lo governant, per amor a la pàtria i no per altra cosa, s’ha d’ oferir per dirigir-nos, i llavors serà quan, justament, i sense que ningú ens faci competència, quedarà per a nosaltres lo recurs de fer l’article.