Cartes i missatges

Halal

Llegeixo a l’ARA que Mercabarna ja sacrifica el 63% del bestiar segons els estàndards halal i que molts escorxadors estan fent el mateix. Hi ha una normativa europea que prohibeix degollar un animal viu sense atordiment, però van haver de fer una excepció pels rituals religiosos (halal i kosher ). Hi ha països molt més avançats que nosaltres que no han admès aquest sistema de sacrifici tan cruel. Són Suècia, Noruega, Islàndia, Dinamarca, Eslovènia i ara Bèlgica. Però nosaltres, Catalunya i Espanya, no ens hi hem negat sinó més aviat tot el contrari, exportem a 80 països musulmans o que no permeten el sacrifici halal. I d’això ens en vanagloriem i expliquem els beneficis econòmics que aporta als escorxadors. Estaria bé que la gent veiés un sacrifici d’una vedella amb aquest sistema i valorés l’esgarrifadora escena. Els mateixos veterinaris d’escorxador s’han queixat d’aquestes pràctiques inadmissibles en una societat que hauria de protegir el benestar de tots els animals. I una cosa més, a les carnisseries hauria d’estar retolat si una carn és halal o no. El consumidor ho hauria de saber, perquè cada vegada més els escorxadors deixen d’aplicar sistemes d’atordiment amb l’excusa que ha de ser halal.

EDUARD TORÀ BORREDÀ

MOLINS DE REI

Llibertat, amnistia...

Aquestes paraules, seguides de “i Estatut d’Autonomia”, van ser el crit de guerra del catalanisme durant molts anys.

Ara ha tornat a aparèixer la del mig, “amnistia”. En pocs dies l’he sentida en boca de diferents polítics, i tenint en compte el seu procedir habitual, tinc els meus dubtes que no sigui una estratègia per familiaritzar-nos amb aquest terme perquè així sigui més fàcil que ens el venguin quan més convingui.

I ja dic d’entrada que desitjo ferventment la llibertat dels presos polítics i dels exiliats: soc dels tantíssims d’aquest país que des del primer moment ens hem mobilitzat i hem fet de tot per aconseguir-ho.

Dit això, no puc evitar malpensar i veure allà al fons un pacte entre l’estat espanyol i els polítics catalans d’una amnistia... a canvi de què? Suposo que tots sabem que en política no hi ha res gratuït, i menys ho seria una mesura d’aquesta índole. Torno a preguntar: amnistia a canvi de què? ¿Del compromís dels polítics catalans -tots- de desballestar tot el que tingui a veure amb la independència? ¿De no parlar d’autodeterminació en decennis? ¿De tornar a l’autonomisme durant generacions?

D’altra banda, si els nostres polítics tinguessin la temptació de caure en tal parany s’equivocarien, i molt. Hem arribat on hem arribat perquè la gent ha empès, perquè la gent ha treballat i se l’ha jugat. Ah!, i l’error seria doble, perquè curiosament també s’equivocarien els de l’altre bàndol.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Més continguts de