Catalunya i los catalans
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús¿Què és Catalunya? ¿Què som los catalans? ¿Quin paper representem en la família dels espanyols? Moltes vegades ens hem fet eixes preguntes i entre nosaltres mateixos nos les hem contestades. Tal volta hauríem quedat satisfets amb això, si al veure’ns un jorn i un altre jorn mal coneguts, mal jutjats i maltractats en periòdics i discursos, no s’hagués ofès nostre amor a la pàtria i nostre amor propi. Per això mateix volem doncs contestar a eixes preguntes de manera que ens puguin sentir aqueixos que ens han jutjat sense conèixer-nos, ni escoltar-nos, i sense més datos que algunes idees i opinions concebudes i formades a priori i a les quals es força acomodar quant de nosaltres se diu. [...] No hem de tenir intenció d’ofendre ni ferir a ningú, perquè no està en nostre caràcter ni volem tirar a perdre la bondat de la nostra causa, defensant-la amb ira. “ E’ preclara virtú vantar la patria ”, diu un poeta italià, i té raó; mes per a fer-ho no hi ha necessitat d’insultar a ningú: l’alabança de lo propi no descansa pas en lo despreci de lo aliè. És possible, enterament possible, lo primer sense gens de lo segon. Dels fets explicats amb veritat i senzillesa naixen l’alabança i lo despreci respectius; lo lector compara i dona l’una o l’altre a qui realment ho mereix. Molt més lluny estem encara d’encendre males passions, despertar rancors i donar nova vida a animositats ja extingides: tot això o no conduiria a res o faria mal. Som catalans i tenim a glòria el ser-ho; de la mateixa manera que un francès s’enorgulleix de ser francès, i que un anglès no deixaria de ser anglès per tot lo del món. Això al cap i a la fi és amor a la pàtria, virtut de molt pes, i força motora per a los grans fets. Mes eixe amor a la pàtria no suposa ràbia ni enemistat a les terres que no són pàtria nostra: ni tan sols indirectament se traslluiran en nostres escrits semblants passions. Si per a sincerar-nos hem de mentar agravis, no els citarem com a tals: serà precís referir-los, mes de segur que ho farem sense acrimònia en la intenció, ni en lo llenguatge. L’amor a la pàtria no ha de fer nàixer contra nosaltres ni un sol adversari, ni ha de donar ocasió a una sola queixa, i si per mal de la flaquesa humana arribem a faltar a la més exquisida cautela, haurem pecat d’ignorants, mes no de maliciosos. [...]
