16/06/2019

Colau i Forn: realitats paral·leles

2 min

Dissabte a la tarda TV3 retransmetia en directe l’acte de constitució de l’Ajuntament de Barcelona amb la periodista Cristina Riba com a narradora del que anava passant. Però era una dia en què la imatge tenia un pes específic a l’hora d’explicar circumstàncies i matisos que anaven més enllà de les paraules. La retransmissió tenia dos nivells de relat: el que passava dins l’Ajuntament i el que es vivia a fora. A la plaça Sant Jaume hi havia gent concentrada seguint l’acte en directe. Uns, a favor de Barcelona en Comú; d’altres, a favor de l’independentisme i descontents amb el pacte que ha renovat Colau en el càrrec. La doble pantalla que mantenia la realització de TV3 permetia el diàleg simultani entre el dins i el fora.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Encara hi havia, a més, un altre nivell de narració visual: els plans de reacció dins del Saló de Cent durant els discursos del líder de cada partit de govern municipal. El seguiment es fixava especialment en el regidor de JxCat Joaquim Forn perquè, lògicament, era el protagonista d’una excepcionalitat històrica.

Això va permetre, per exemple, que quan Josep Bou, del PP, va destacar la figura del rei Felip VI i va posar en valor el seu paper, el realitzador ens mostrés el rostre impertèrrit de Forn amb la mirada perduda. O que quan Forn va acabar el seu parlament, els plans generals de la sala permetessin detectar quins eren els assistents que no aplaudien. Amb la presència de Manuel Valls davant del faristol vam detectar la reacció de protesta de la plaça. Després, quan el de Ciutadans va voler dirigir unes paraules directament a Quim Forn destacant-li la separació de poders del govern espanyol, la realització ens va mostrar el somriure indulgent de Forn. Quan Valls va negar l’existència de presos polítics i exiliats vam trobar a faltar un nou pla de reacció del regidor que, minuts després, se’n tornaria cap a la presó. O, durant el discurs d’Ernest Maragall, se’ns va mostrar hàbilment com Collboni, Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho desconnectaven del seu parlament per consultar el mòbil.

Va estar bé com es va ensenyar als espectadors el final de l’acte i com els assistents s’acostaven a Forn per saludar-lo. Les càmeres van aconseguir captar el trajecte de Forn separant-se de la resta de regidors acompanyat de la policia per abandonar l’Ajuntament, just després de fer-se la fotografia conjunta.

TV3 va mantenir, a partir d’aquell moment, dues realitats ben diferents: l’equip de govern de la ciutat travessant la plaça Sant Jaume per ser rebuts pel president de la Generalitat i, en una altra pantalla, el cotxe de policia esperant Quim Forn per conduir-lo a la presó. I aleshores es va produir un fet casual. Mentre Quim Torra recitava uns versos de l’ Oda a Barcelona de Pere Quart que deien “Malfia’t de la història. Somnia-la i refés-la”, vèiem Forn pujant al cotxe de policia i marxant cap a la presó. Un final potent perquè va adquirir, sense voler, una dimensió simbòlica i un comiat intens.

stats