24/12/2017

25 i 26/12: El Nadal dels presos

1 min

VAIG LLEGIR no sé on que aquestes setmanes es reunia un grup de gent per arrencar de nit els llaços grocs que trobaven als carrers de Catalunya. Ells embruten i nosaltres netegem, deien, enorgullint-se. I qui els entrevistava ho trobava simpatiquíssim i molt patriòtic. A mi em va doldre i entristir des d’un punt de vista humà. Els llaços grocs no es posaven per la independència, sinó per la llibertat d’uns presos que no han fet mal a ningú i que ni tan sols han estat jutjats. Si la gent que sortia de nit ho hagués fet per pintar eslògans fatxes o per arrencar els cartells dels seus adversaris, m’hauria indignat políticament i m’hauria semblat un atemptat contra la democràcia. Però sortien per arrencar les peticions de llibertat dels presos, i per tant fent campanya per tenir gent empresonada, per empresonar-ne més. La venjança i la persecució com a programa. I això, al meu parer, va més enllà de la política. No soc dels qui fan servir gaire la paraula caritat. En diria empatia humana, humanitat. Anava contra això. Avui, dia de Nadal, recordar els presos, demanar el seu alliberament, expressar-los el nostre escalf, no és una actitud només política. És una actitud humana. La contrària de la dels qui arrencaven els llaços grocs.

stats