Dels burgesos sedentaris als burgesos automobilistes
Peces Històriques Triades per Josep Maria Casasús[...]
La vida de les ciutats -burgès, originàriament no vol dir altra cosa que habitant d’un burg- en aquells segles que en presenciaren la formació o la creixença, era radicalment distinta de la vida dels altres estaments: nobles o pagesos. El ciutadà habitava cases apinyades a l’entorn d’una catedral, construïdes, si fa no fa, com fortaleses, amb obertures mesquines, sense grans patis ni terrats esbarjosos. Treballava en veritables cofurnes. No caminava gaire, perquè la ciutat li oferia tot el que necessitava en una àrea minúscula, i perquè enllà de les muralles que l’encerclaven, no hi havia seguretat per a les persones ni per a les coses. La vida dels ciutadans ha canviat molt. Durant una colla de segles aquest canvi s’ha descabdellat amb lentitud, com obeint un ritme. Adés s’ha retirat les escombraries i els fems que era costum de dipositar al bell mig del carrer i que sols hom retirava en ocasions extraordinàries, com una visita règia; adés s’ha substituït els finestrons i les lluernes, per balcons i per finestrals amb vidres, que vessaven sobre els interiors una claror inesperada; adés s’ha obert places i s’ha fet carrers amples -amples per a passar-hi dos carros o dues carrosses alhora; adés s’ha creat jardinets on hi havia arbres i fonts; adés -quin moment!- s’ha tirat les muralles a terra i els ciutadans han sortit, quan han volgut, del clos urbà i s’han escampat per les hortes, pels boscos i pels vinyets...
Però, totes aquestes modificacions del tarannà burgès són d’un abast relativament moderat. Ve la revolució dels transports, que s’inicia a la segona meitat del segle dinou i en el primer terç del vint, i aleshores ocorre una veritable revolució, puix que el burgès no sols trenca els darrers lligams que li donaven un aire de bestiola engabiada, sinó que es lliura amb tanta constància a l’excursionisme, practica amb tanta fe els esports, pren el sol amb tal fe, freqüenta la muntanya amb tal delit, que esdevé més àgil, més fort i més colrat que els camperols mateixos. La frontera entre la ciutat i el camp s’esfondra. Gràcies als trens, als autos i als avions, un hom pot arribar a un gènere d’existència que s’acosta a la ubiqüitat. Els efectes d’aquesta revolució -efectes que no podem imaginar exhaurits- són d’allò més visibles.
Els burgesos, els habitants de la ciutat, són sovint lleigs perquè la bellesa no és un do que la naturalesa atorgui amb prodigalitat, però han deixat de posseir una lletjor característica i terrible com la dels que habitaven Nuremberg, o la Bruges, o la Barcelona tres-centista. Els burgesos d’avui, evidentment, i considerats en conjunt, fan força més goig que llurs antecessors llunyans. Seguiu-los en llurs fàcils i freqüents sortides cap al Pirineu o cap a Sitges, cap a les platges d’or o cap als cims nevats, i trobareu explicada una part del secret d’aquesta metamorfosi. [...]
