Dembélé és el Barça

Va comportar un esforç econòmic remarcable, sense precedents, que ha calgut compensar amb la recerca de patrocinis i nous reclams turístics, com ara tours a preu de samarreta oficial que permeten trepitjar la gespa i accedir al vestidor local, l’espai que el futbolista professional sol considerar més inviolable després de casa seva. Ha reactivat la nostrada pràctica de responsabilitzar de nyaps i catàstrofes, ocorreguts o encara per ocórrer, el predecessor en el càrrec o simplement l’absent: el que ja no hi és va insistir que l’aposta bona era aquella i no la del també veloç i hàbil company de posició que va enlluernar al Mundial i en altres escenaris de grans competicions. Tant és si el darrer secretari tècnic va tancar, a un cost actualment de saldo, un central titular de la mateixa selecció, o si l’anterior va llegar un jove porter que ara regala arguments sòlids a qui opina que és el millor del planeta. De pífies n’hi ha a les millors secretaries tècniques: Aquivaldo Mosquera, Raul Rusescu o Lautaro Acosta són noms avui intranscendents en la història del Sevilla però reclutats, com Rakitic i Dani Alves, pel reputat Monchi.

Quan el plantejament del rival és favorable pot desplegar tot el seu mostrari d’habilitats i de recursos, sigui trepitjant amb el taló la pintura de la banda o esmunyint-se entre rivals atabalats al centre del tapís verd, i esvalota positivament la parròquia amb cavalcades prometedores, parets lumíniques i finalitzacions inapel·lables, pura rauxa. En canvi, si l’adversari es replega i redueix els espais, pica sovint ferro fred, ensopega amb les mateixes pedres, frustra l’espectador i s’exposa a la pèrdua i els contraatacs rivals amb més freqüència, de manera que el tècnic l’ha de cridar a l’ordre. L’avala l’eficàcia davant la porteria rival, però suscita dubtes que són objecte de debat en un entorn exigent, entre el pragmatisme i el romanticisme, la solvència i l’estètica.

S’han revelat actituds extraesportives poc decoroses per a un esportista d’elit i en una entitat d’una dimensió i una repercussió globals. Ha participat en un documental filmat en racons de la ciutat on va néixer i a la luxosa casa on resideix actualment. Això sí, sense aixecar tanta polseguera com un company que, en el marc d’interessos comuns amb el protagonista i abans que algú altre el tornés a avançar per la dreta en un negoci, va patrocinar un experiment semblant però de contingut més important, del qual va advertir prèviament els directius però que només va provocar reaccions un cop mostrat per televisió i comentat a les xarxes socials. Difícilment hi deu haver un futbolista en l’actual plantilla del Barça que encapsuli amb més precisió els escenaris en què es mou el club, dins i fora de la gespa, que Ousmane Dembélé.

Més continguts de