La Diada impulsa l’1-O davant l’ofensiva judicial de l’Estat

El sobiranisme ho ha tornat a fer: de manera pacífica, unitària, espectacular i massiva. Un milió de persones van omplir ahir el centre de Barcelona per donar impuls al referèndum de l’1-O. L’independentisme no afluixa al carrer ni perd el somriure malgrat l’ofensiva de l’Estat. La Diada va tornar a ser una festa, una festa de la democràcia, un clam per votar. Costa molt pintar-la, com alguns pretenen -especialment el govern d’Espanya per justificar la seva negativa a pactar el referèndum-, com un moviment radical i antidemocràtic. ¿És tan estrany exigir urnes i paperetes? ¿Què és, si no, en essència la democràcia? Més enllà dels suports que pugui obtenir la causa sobiranista catalana, el que sí que cada cop costa més, també a l’exterior, és negar-li legitimitat i encara més negar-li les bones maneres. El món va poder veure ahir un nou exemple de civisme. En plena escalada de tensió, immersos en el xoc entre la legalitat espanyola i la catalana, cap incident no va tacar la jornada. Amb l’1-O a les portes, l’independentisme segueix tan motivat com sempre. Com si amb les dificultats es fes fort.

El més difícil vindrà ara, en la recta final cap al referèndum. És previsible que a partir d’avui, i vist l’èxit de la Diada -difícil de minimitzar digui el que digui la Moncloa-, l’Estat redobli la seva ofensiva amb l’objectiu d’impedir la votació sigui com sigui, generant por i divisió al si del bloc majoritari dels catalans que volen votar. Caldrà respondre-hi amb intel·ligència i serenitat, sense caure en provocacions, cadascú des de la seva responsabilitat i capacitat. La democràcia es defensa exercint-la i acceptant la diversitat interna. Cal respectar els que no volen votar, i tant els del sí com els del no. Cal respectar tots els nivells de compromís. Perquè després de l’1-O, vagi com vagi -i pel que es va veure ahir pot anar molt bé-, Catalunya seguirà sent una societat plural, pacífica i cohesionada. La democràcia mai no divideix; al contrari, enforteix.

El dramatisme amb què l’Espanya política i mediàtica viu l’1-O contrasta amb la realitat d’una Catalunya que ha sabut conservar, i ho ha de preservar com un tresor les pròximes setmanes i mesos, la pau social tot i la tensió política viscuda al Parlament. Aquesta nova Diada exemplar n’és la mostra més visible.