Disney

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquestes darreres setmanes, dos cinemes famosos on es projecten documentals i reportatges s’han dedicat a homenatjar els creadors de ninots animats, entre els quals Walt Disney excel·leix per la seva insospitada imaginació, per la seva gràcia i per la perfecció de les seves realitzacions. Els films de ninots, quan varen començar, representaven una mena de descans, d’un humor més o menys reeixit, entre l’aliment abassegador dels films normals. Però de seguida aquelles creacions, que semblaven secundàries dins la marxa del cinema, anaren agafant importància i adquiriren en poc temps un relleu formidable. Els ninots jugant l’absurd es convertien en les veritables vedettes còmiques del moment, molt més fortes i més reals que les vedettes de carn i ossos, i els ninots acabaren per ésser més populars i més vius que els mateixos actors. Quan aquesta classe de films ha arribat a la perfecció tècnica, i després de veure els grans encerts i les troballes meravelloses que aquests dies hem pogut tornar a admirar, potser arribarem a la conclusió que el plat més intens que ens ha servit el cinema fins avui dia, i la seva gran revelació, són precisament aquests films de ninots, negres o acolorits, esquemàtics o resolts amb una mena de realisme màgic. Aquests films són per a mi el pas més de gegant que s’ha donat dins el camp de la imaginació en l’època que vivim. Acceptem el cinema com una conseqüència del progrés material i com una conseqüència artística tan meravellosa com es vulgui, però el cinema a base d’escenaris artificials i naturals i a base d’actors de carn i ossos no és més, i cada dia ho demostra de manera més clara, que un resultat lògic i una derivació lògica del teatre de sempre. Els films més bons neixen d’una invenció teatral o d’una escenificació qualsevol. [...] Jo crec que baden solemnement les persones que donen a aquesta mena de films una importància només epidèrmica i no saben veure tota la densitat d’esforç i d’imaginació que acumulen. Aquests films només tenen per a mi un defecte, el defecte de les coses excel·lents que són d’escassa producció i que duren poc. A mi, amb un film d’aquests, no em faria res adormir-m’hi una temporadeta i despertar-me quan m’haguessin sortit vint-i-cinc cabells blancs més a cada pols.