TOVALLONS NEGRES

"Flexibilitzar" la immersió

Si el PSC no especifica i posa exemples, s’assemblaran massa als d’en Rivera

Diu Eva Granados que el seu partit pretén “flexibilitzar” la immersió lingüística i que “aposta pel plurilingüisme” a l’escola. La immersió és un dels consensos de país, gràcies en part a històrics del seu partit, però ja entenc que es tracta de passar l’escombra i l’arreplegador entre els votants de Ciutadans, ara orfes de brega. Tot i que la paraula flexibilitzar és per agafar-te molt fort a un fanal (si et diuen que faràs horari flexible vol dir que et faran entrar i sortir quan voldran), el model d’escola catalana ja és plurilingüe i flexible. Es fan assignatures (història, per exemple) en anglès. Els nens que avui fan primer d’ESO saben més anglès que no pas nosaltres a la seva edat. D’altra banda, és una simplicitat parlar només del català i del castellà. A Catalunya hi ha moltes llengües maternes (moltes primeres llengües, seria més exacte dir). Hi ha nens que arriben sense parlar-ne cap de les dues i que, a la família, seran els únics que parlaran català (que no és “obligatori”, com el castellà, cosa que em sembla una injustícia). Hi ha nens que a casa en parlen una de les dues o les dues i a les seves escoles les realitats ja són diferents. Quan diuen que “en alguns llocs” de Catalunya no es parla bé el castellà, haurien d’especificar i posar exemples, o s’assemblaran massa als d’en Rivera. Tothom a Catalunya enraona el castellà a partir dels set anys. Malament? Tan malament com els extremenys, segurament. És evident que grans i petits potser cometran errors en castellà derivats de l’ús de les dues llengües. Però aquest problema sembla que només preocupi quan passa en castellà. En català no hi ha problema, quan algú escriu una y. Vejam si ara, a tot Espanya i Llatinoamèrica, només seran preocupants les faltes (horripilants, per cert) que cometen els catalans escrivint o enraonant en castellà. De vegades, quan hi ha qui diu que a Vic o Olot (sempre és Vic o Olot) no parlen bé el castellà, sospito que el que els molesta és l’accent. Quina pena, tot plegat.

Més continguts de