No és la “sopa boba”

EscriptoraPer celebrar els 50 anys, el rei d’Espanya ha decidit mostrar-nos un sopar en família. Així podem saber en què es gasten els 750.000 euros anuals que els paguem en menjar.

L’escena familiar no té preu. Se’ls veu a tots quatre (se suposa que) sopant en un menjador ranci i lleig com una mala cosa. Seuen en unes cadires de pensió castellana que ni la meva tieta Pura voldria. Això sí, la vaixella està sencera. Cada un dels comensals té tres plats, l’un sobre l’altre. I tots, de conjunt. A la taula no hi ha pa, ni tampoc cap amanida, i l’aigua és en un gerro (però no deu ser de l’aixeta). Mengen una sopa d’aspecte pobrissó que resulta una tria excel·lent. No poden pas posar-se a menjar faisà amb les mans i tirar-li l’os al gos, com els seus avantpassats. No quedaria bé. No poden, tampoc, menjar ou ferrat o plats d’aquests on s’hi suca, perquè no quedarien prou “reials”. No miren la tele. No n’hi ha.

I vet aquí la conversa de la família normal. La mare pregunta a Elionor: “¿Y te sabes bien el papel ya?” I la nena fa que sí. El pare, llavors, com l’home avorrit que sembla, deixa anar una frase lapidària: “Es complicado transmitir las emociones, ahí, en el escenario, eh?” El cas és que em resulta reveladora aquesta pregunta de la mare. ¿Ja et saps el paper de l’obra? Jo no la faria, aquesta pregunta, perquè ja en sabria la resposta. A cals plebeus, quan el fill fa una extraescolar i s’ha d’aprendre un text per a una obra, sempre hi ha un moment en què el progenitor ha de fer allò que se’n diu “passar-li el paper”. És el que té, suposo, ser d’aquesta família. Menges sopa quan et graven i no saps si els teus fills se saben el paper de l’obra, perquè potser se l’han estudiat amb el preceptor. Ara bé, demostren ser poc reials en un aspecte. L’home pregunta: “¿Qué tenemos para cenar?” No ho sap! Oh, beneïda ignorància. No sap què hi ha per sopar perquè no el fa ell.