El calendari dement

“A l’escola Costa i Llobera, de Barcelona, fan el calendari 'del vent'”, em diu l’amiga. I jo que contesto: “Vols dir el calendari d’advent”. Però fa que no amb el cap. “No, no. En aquesta escola en diuen el calendari del vent”. Li pregunto si és que s’han equivocat i em contesta: “És que es veu que 'advent' costa de dir”. Com diu la dita: si em fan una punció a l’avantbraç no aconseguiria convertir-me en donant.

L’advent (ho dic per si hi ha algun lector entre els alumnes d’aquesta escola) és la mena de compte enrere que fan els cristians fins al naixement de Jesús. 'Adventus Redemptoris' vol dir 'arribada del Redemptor', o sigui, del protagonista del llibre. A les escoles es pot posar un calendari o es pot no posar, perquè no és obligatori, de la mateixa manera que es pot fer cagar el tió o es pot no fer cagar. Però si es fa, se suposa que és perquè t’agrada tot el 'pack'. Canviar-li el nom és un pèl aprofitat. Et quedes el calendari i la llaminadura del darrere però li prens el 'copyright'. Calendari del vent. Posats a fer, li haurien pogut dir 'calendari dement'.

Però, vaja, això obre la porta a altres canvis de nomenclàtor en altres celebracions religioses que costin de dir. La Festa de l’Anyell podria ser la Festa de l’Anell i hi podríem fins i tot posar una foto de Frodo, perquè fos més divertida. La Missa del Gall podria ser la Pizza del Gall, i la Pentecosta la podríem convertir en la festa de Pente Tot Costa, en honor al programa esportiu de Catalunya Ràdio. En fi, els noms dels tres Reis també em semblen força complicats per als nens. Melcior? Qui ho pot dir? Gaspar? Ni escoltant tota la temporada 'L’ofici de viure'. Baltasar? No, no. Els tres Reis podrien dir-se Leo, Pep i Rafinha.