Equilibris Puigdemont
Referèndum o referèndum, diu Puigdemont. I tots corren a pintar en vermell el calendari de setembre de l’any vinent. Van molt de pressa. Les paraules són de goma en política. I el mateix president els ha donat elasticitat. Què ha fet? Intenta prendre la iniciativa. Amb el referèndum ha acontentat la CUP, les diferents modalitats del sobiranisme (sector pactista inclòs) i els de Catalunya Sí que es Pot, que hi veuen el retorn a la casella que sempre han defensat que era la bona. El camp s’amplia. La premsa espanyola diu: “S’ha doblegat la CUP”. No és tan clar. Ja els ha advertit que ell no regalarà el seu cap, i si cal convocarà eleccions, que la CUP sap que no pintarien bé per a ells. Aquesta fase del procés s’acabarà votant. Però no cal ser constitucionalista per saber que les eleccions segueixen sent molt més probables que el referèndum.
El mateix Puigdemont, malgrat haver fixat data (un mal costum heretat del seu antecessor perquè genera frustracions i posa tensió a un procés inevitablement llarg), obre sortides. La consulta ha de ser útil, vinculant i homologable. Per això el president es compromet a fer tots els possibles perquè el referèndum sigui pactat amb l’Estat. Sap que és missió impossible, però li dóna marge. Si no és pactat, el referèndum difícilment serà homologable. A la vida ens ho podem creure tot; és la facilitat d’inventar ficcions i fer-les nostres el que caracteritza els humans, i sovint això ha estat impuls per avançar. Però perquè Europa donés legitimitat a un referèndum d’esquena a l’Estat s’hauria de produir un miracle. En tot cas, amb els seus equilibris Puigdemont guanya temps i complicitats i aferma el seu lideratge amb un horitzó d’eleccions a finals del 2017. Tanmateix, si a Madrid hi hagués algú amb autoritat i caràcter capaç d’agafar el president pel mot i asseure’s a parlar d’un referèndum, l’escenari canviaria sensiblement. I el president hauria d’abaixar preus. Però no s’hi atreveixen i, a més, pensen que no els convé: ajornarien el problema, però li donarien legitimitat. Prefereixen que segueixi la brega.
