"Estimats pares"

"Estimats pares: ja sabeu que no cal que arribin Tots Sants i els Difunts perquè parli amb vosaltres, però avui he decidit que aprofitaria la data i us escriuria. Ja fa mesos que la ballem a causa del virus i alguns diuen que estem passant la guerra de la nostra generació. Ja es veu que exageren, perquè a vosaltres us van bombardejar a casa i després va venir una dictadura que us feia aixecar el braç quan anàveu al cine, en un món desenquadernat amb camps d’extermini i bombes atòmiques. Malgrat tot, no recordo que us queixéssiu gaire del que us va tocar viure. Al contrari, ens vau inculcar un sentit de la decència que incloïa esforçar-nos per millorar i l’elegància d’estar agraïts pel que teníem. Com que el virus ha matat molta gent gran, hi ha hagut dies que he pensat que millor que no hi sigueu. Però sí que hi sou, perquè el vostre record m’ajuda a mantenir la serenitat en aquest món que, creieu-me, torna a estar desenquadernat”.