L’EDITORIAL

Per un Govern efectiu i republicà capaç de dialogar

El candidat a president de la Generalitat Quim Torra i Pla, proposat per JxCat i que compta amb l’aval d’ERC, va presentar ahir un programa de restauració democràtica per girar full al 155 i posar de nou en marxa el país amb l’objectiu d’avançar cap a un estat propi. Va ser un discurs emotiu, en què el presidenciable va fer esforços per mostrar la cara més noble del seu ideal, el d’un país de llibertat, de cultura i de respecte, allunyant-se així del fantasma dels que el qualifiquen de nacionalista excloent, i fent-se fort en el republicanisme.

Torra va prometre i va demanar diàleg, diàleg i diàleg -a l’Estat, a Europa i a l’oposició-, i republicanisme, republicanisme i republicanisme. Un diàleg que, si la seva elecció va endavant, tal com es va veure, no obtindrà cap resposta positiva ni de la Moncloa ni del principal partit de l’oposició al Parlament, Cs. Torra, però, faria bé de prendre’s seriosament el marge de maniobra que li van deixar ahir Iceta (PSC) i Domènech (En Comú). I no hauria d’oblidar que, així com molts catalans se senten espanyols, són majoria (70%) els que volen decidir el futur del país amb un referèndum en condicions a les urnes. En tot cas, va quedar clar que l’excepcionalitat del moment, marcada per la ignominiosa existència de presos polítics i polítics exiliats, continuarà si Torra és elegit. I cal entendre que ho serà: resultaria difícil d’explicar que la CUP frustrés la fi del 155, i l’oportunitat d’un executiu republicà amb un programa d’accent social. Sigui com sigui, la crua constatació que no hi haurà distensió política no hauria d’evitar que el nou Govern, si tira endavant, treballi incansablement per normalitzar i pacificar la vida del país. Precisament el combat contra l’excepcionalitat reclama encara més aquest esforç d’intentar una certa normalitat per tal que els ciutadans de Catalunya entenguin que l’aspiració a la independència no només no és incompatible amb el bon govern, sinó que el té com a condició. Per això governar bé i per a tothom ha de ser prioritari, com també ho ha de ser la fermesa en la lluita en favor dels presos, dels processats i dels exiliats. Cal, doncs, foragitar més que mai el perill de la fractura social, alimentada interessadament i irresponsablement per alguns, fins i tot posant en perill la convivència a l’escola. És important extremar aquest zel a favor de la pau social perquè respon al tarannà que tots aquests anys ha guiat el Procés i perquè és l’única via per tirar endavant. Torra no posa terminis, i fa l’efecte de ser conscient que caldrà tanta capacitat de persistència com de diàleg que demanarà assumir riscos. Finalment, caldrà que el seu executiu sigui efectiu i sense una data de caducitat predeterminada.

Etiquetes

Més continguts de